La perspectiva educativa dels mitjans audiovisuals

Quan parlem del concepte de mitjà audiovisual ens referim a recursos com la televisió o el cinema. Ara bé, la pregunta que se'ns planteja davant d'aquests és; en quin context es poden fer servir i amb quina finalitat?. 

Aquest aspecte és tractat per diverses vessants, com ara des de la idea d'alfabetització mediàtica, focalitzant en l'evolució dels diferents mitjans en relació al seu ús educatiu. Concretament s'incideix en la transformació que ha patit la comunicació en la societat  dels medis invisibles, la qual cosa es veu recolzada pel fet que en dispositius com els telèfons mòbils convergeixen múltiples mitjans al contemplar funcions com la reproducció de música o vídeos, a banda del seu ús propi com a telèfon (trucades i missatgeria). 

En el vídeo proposat s'aprofundeix en aquest tema, del qual destacaria l'èmfasi que es posa en formar a les persones per a que siguin capaces de fer un ús intel·ligent i crític de les noves tecnologies, com també tractaven altres recursos analitzats. Tot i això, caldria destacar un important repte que sorgeix d'aquest fet, el qual és exposat per l'entrevistat (José Ignacio Aguaded) com la manca d'implicació per part de les autoritats legisladores en aquest àmbit, ja que no es considera una prioritat.

Seguint amb el tema, actualment trobem diferents mitjans de comunicació massiva com Internet, des d'on se'ns transmeten missatges de forma continuada sense que ens parem a reflexionar. Per tant, seguim destacant la idea de promoure una mirada reflexiva de les eines que emprem.

Així mateix, la seva integració pot tenir cabuda en diversos contextos educatius (tant formals com informals), però també considero important destacar que s'hauria de contemplar des del punt de vista del consum que en fem, ja que tots aquests mitjans es troben influenciats pel que exposa Bosco (2008) sobre que la tecnologia no té un caràcter neutral. Això es déu a que la realitat es construeix en funció d'uns interessos i de la perspectiva de la persona que hi ha darrera i, per això, en aquest moment el paper de l'educador esdevé essencial per tal d'incentivar un consum responsable o crític.

En relació als enfocaments de l'ús de mitjans audiovisuals en educació, trobaríem:

• Enfocament gramaticalista (ensenyament del llenguatge audiovisual)
• Enfocament centrat en la tecnologia (dimensions tècnico-materials)
• Enfocament socio-ideològic (anàlisi dels continguts i missatges dels medis)

Partint d'aquestes perspectives, la millor opció serà combinar l'anàlisi formal de l'eina així com la seva utilització, donat que no tindria sentit l'exposició teòrica sense l'aplicació a la realitat dels conceptes treballats. D'aquesta manera podem arribar al concepte d'autonomia crítica (Masterman, 1992) que contempla la integració de tots aquests enfocaments, partint de propostes com que la televisió es pot treballar des de l'anàlisi del contingut però també amb la pròpia producció/construcció.

Per concloure aquest tema, la meva companya Sheila Navarro i jo proposem una experiència educativa on s'inclouen les tres parts anteriorment esmentades, consistent en l'elaboració d'un projecte audiovsitual a un IES. 

Concretament, es basa en que l'alumnat realitzi un anunci sobre la seva localitat, destacant alguna element que creguin convenient, afavorint així la construcció de la seva pròpia versió de la realitat. A més, també considerem important contemplar l'anàlisi critica, revisant si existeix alguna cosa feta prèviament sobre el tema i fent-ne una valoració.

D'aquesta manera, pretenem incidir en els diferents balanços i possibilitats que es desprenen de l'ús dels mitjans audiovisuals amb finalitat educativa:

• Aprendre a expressar-nos amb imatges
• Aprendre a donar significat a la creixent quantitat de mitjans audiovisuals
• Crear versions alternatives d'aquests missatges
• Treballar continguts de la televisió
• Crear produccions audiovisuals que ens ajudis a comprendre millor
• Emprar el bagatge audiovisual ja produït; interacció i integració significativa
• Ser productors de versions de la realitat