L'evolució de la web 2.0

Quan parlem d'Internet ens referim a una xarxa d'informació mundial que permet connectar diferents ordinadors i persones, però... i quan parlem de Web 2.0?

Concretament, aquesta idea sorgeix a finals dels anys 80 com un projecte d'investigació sobre la creació de xarxes d'informació que permetin connectar el coneixement entre diferents investigadors i universitats. Tot i això, és un concepte que ha anat evolucionat, per la qual cosa parlem del canvi de web 1.0 a web 2.0 i, fins i tot, molta gent ja es refereix a la 3.0.

En el cas de la Web 1.0 estaríem parlant de quelcom més estàtic, on les tasques vinculades al seu ús es refereixen a la recerca d'informació sent difícil la seva publicació al requerir de coneixements avançats i d'eines específiques per fer-ho. Aquest fet es solventa amb l'aparició de la Web 2.0, on els coneixements requerits ja no són tant elevats i, en quant a la manera de comunicar-se, ens referim a usos com el correu electrònic, la missatgeria o els fòrums, permetent l'intercanvi d'informació amb altra gent sense tantes limitacions com en el primer cas.

Tot i això, un dels trets més característics de la Web 2.0 és que és accessible per a gairebé tothom, on nosaltres esdevenim subjectes actius en la producció d'informació com podem veure amb el cas del Blog on la interacció esdevé més completa enriquint el procés en qüestió. Per tant, veiem com destaca el principi de l'aprofitament de la intel·ligència col·lectiva. A més, seguint amb l'evolució de la web, aquesta passa de ser un mitjà a convertir-se en la plataforma directa on treballem, donat que aplicacions com Symbaloo o Delicious ens permeten gestionar i desenvolupar les tasques que abans realitzàvem en l'entorn habitual del nostres sistemes operatius.

A banda del que s'ha comentat, penso que caldria fer especial menció a les xarxes socials ja que aquestes ens possibiliten estar en contacte amb diferents persones, però també compartir informació tot i que aquest pugui no ser el seu objectiu principal. Per tant, veiem com les categories exposades no són rígides sinó que depèn de l'usuari que li dóna el sentit que vol a cada eina de la que disposa. 

En definitiva, considero que la característica clau de la Web 2.0 és el fetde poder compartir el coneixement, fomentant un treball en xarxa més col·laboratiu que propicia un rol actiu i reflexiu per part de l'individu, on la interacció entre els diferents integrants enriqueix el procés d'ensenyament-aprenentatge en gran mesura.

Tot i això, en relació als usos educatius d'internet, més concretament en quant a l'entorn 2.0, diversos estudis denoten que els usos interactius són els menys utilitzats. Això es refereix a que, tot i que ara permet tasques més col·laboratives com la producció de continguts, la tendència general dels usuaris segueix sent buscar informació, fet que ens condueix a la reflexió sobre que, tot i que disposem de la tecnologia necessària, serà la persona qui li doni un o altre sentit.