Principalment, defensa que el que veritablement requereix el sistema educatiu actual per millorar és la participació activa dels alumnes, els quals han de passar de ser espectadors a actors. Per tant, veiem com aquesta perspectiva es contraposa amb el model més tradicional que podem relacionar amb la pedagogia transmissiva, fonamentada en "l'aprenentatge de masses" on el coneixement es vincula a un monopoli amb estàndards establerts, i que es vincula amb els conceptes d'instrucció i l'individualisme que a l'article es tradueixen com "escuela museo".
Així mateix, la interacció que es proposa ha d'estar fonamentada en els següents principis:
- Participació - Intervenció
- Bidireccionalitat - Hibridació
- Permutabilitat - Potencialitat
Model FEED-FEED:
Un dels aspectes que més destacaria del text en qüestió és el plantejament del Model Feed-Feed (Aparici, 2011), en el qual s'estableix que per assolir l'èxit en el procés comunicatiu caldrà contemplar la retroalimentació de tots els participants, i el qual va més enllà del feedback al no contemplar només rebre missatges. D'aquesta manera, el feed-feed es concep com un procés de construcció comú on no s'estableixen divisions de cap naturalesa, i en el qual esdevé imprescindible establir una relació basada en el compromís, la col·laboració i la solidaritat, on l'alumne passi de ser un consumidor de la informació a un editor o autor.
Personalment, considero que aquesta teoria té un fort vincle amb l'aprenentatge constructiu que exposa Vygotsky, ja que observem la voluntat d'allunyar-se de a comunicació tradicional per anar cap a una comunicació on participin molts agents de forma lliure, contribuint en gran mesura a l'enriquiment de les relacions que s'estableixin per tots els punts de vista que es poden aportar. A més, considero que el que s'exposa es troba molt relacionat amb les possibilitats que ofereixen els Entorns Virtuals d'Aprenentatge, en quant a la oportunitat d'interactuar amb altres persones a partir de diferents experiències, coneixements... que cadascun dels integrants pot compartir amb la resta de membres a través dels fòrums o d'altres possibilitats.
Respecte a la idea de participació i interactivitat, és evident que un dels punts on caldrà incidir és en el paper de l'alumnat respecte a l'aprenentatge, perquè el model que exposen Aparici i Silva no es pot concebre si aquest no produeix continguts i es limita a reproduir els que li proporciona el docent.
Considero que un bon recurs per exemplificar-ho seria el cas dels nostres blogs, on partim de la base del que es treballa a classe però després cadascun de nosaltres ho adapta, integra les seves pròpies reflexions, i ho transforma compartint-ho amb els altres, arribant a un contingut personalitzat a través de la nostra implicació activa que es millora amb els suggeriments o propostes de la nostra professora o dels companys conduint-nos a un aprenentatge col·laboratiu.
Internet com recurs per a la interactivitat:
Tal i com he comentat, existeixen diverses eines com els EVA o els blogs que poden contribuir a establir una pedagogia interactiva, tot i que cal tenir en compte que això dependrà, com hem incidit en molts altres casos, del que es pretengui aconseguir o el que el docent hagi plantejat. Així, en aquest article s'evidencia que moltes vegades s'infrautilitzen les potencialitats comunicatives que ofereix aquest entorn, limitant-se a compartir arxius però sense cap tipus d'activitat que vagi més enllà, sinó que trasllada les estratègies més tradicionals de l'aula cap a aquestes plataformes.
A més, vinculat amb aquesta idea, considero especialment rellevant l'aportació de García Canclini (2007), el qual asseyala que "la comunicación dialógica a través de las redes virtuales cambian los modos de relacionarse, de reunirse, amar y saberse amados o acaso imaginarlo"
En aquest punt podem observar un dels principals reptes que es plantegen al sistema educatiu que, com tots els altres que s'han esmentat, es troba condicionat pel fet que el sistema educatiu tradicional ja no té cabuda dins del model de societat on estem immersos. Per tant, cal destacar la importància d'actualització del docent i la seva capacitat d'adaptar-se a les noves estratègies que permetin aprofitar les possibilitats de l'entorn web per aconseguir més i millors aprenentatges.
Internet com recurs per a la interactivitat:
Tal i com he comentat, existeixen diverses eines com els EVA o els blogs que poden contribuir a establir una pedagogia interactiva, tot i que cal tenir en compte que això dependrà, com hem incidit en molts altres casos, del que es pretengui aconseguir o el que el docent hagi plantejat. Així, en aquest article s'evidencia que moltes vegades s'infrautilitzen les potencialitats comunicatives que ofereix aquest entorn, limitant-se a compartir arxius però sense cap tipus d'activitat que vagi més enllà, sinó que trasllada les estratègies més tradicionals de l'aula cap a aquestes plataformes.
A més, vinculat amb aquesta idea, considero especialment rellevant l'aportació de García Canclini (2007), el qual asseyala que "la comunicación dialógica a través de las redes virtuales cambian los modos de relacionarse, de reunirse, amar y saberse amados o acaso imaginarlo"
En aquest punt podem observar un dels principals reptes que es plantegen al sistema educatiu que, com tots els altres que s'han esmentat, es troba condicionat pel fet que el sistema educatiu tradicional ja no té cabuda dins del model de societat on estem immersos. Per tant, cal destacar la importància d'actualització del docent i la seva capacitat d'adaptar-se a les noves estratègies que permetin aprofitar les possibilitats de l'entorn web per aconseguir més i millors aprenentatges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario