De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0

En aquesta ocasió aprofundirem en un article de Manuel Area i Teresa Pessoa, basat en els conceptes de cultura sòlida i cultura líquida a partir de la idea que exposa Bauman (2006) sobre que les noves tecnologies de la informació i el coneixement han suposat processos de canvi socioculturals a l'actualitat. Això es pot veure reflectit en la terminologia en qüestió on, segons el caràcter de la informació, el coneixement o les relacions, podem definir si es tracta d'un o altre tipus de cultura.

Així, la cultura sòlida al·ludeix a l'estabilitat o la materialitat, però ara amb l'aparició de la Web 2.0 tothom pot arribar al coneixement i compartir-lo, fins i tot construir-lo, per tant estaríem parlant d'una cultura líquida o fluida, ja que es fa necessària la constant adaptació dels coneixements per no quedar obsolets en una realitat tant canviant com l'actual.

Tot i això, penso que un dels punts clau en el que ens hauríem de centrar és que recursos com la Web 2.0 (plataforma de serveis que permet la participació i la inclusió de diferents suports) no tant sols han repercutit a l'educació, sinó que també podem observar la seva influència en la gestió de les organitzacions o en la manera de comunicar-nos, creant també noves professions com el cas del Community Manager. Per tant, veiem com aquest canvi va de la mà de molta informació construída socialment, fet on torna a aparèixer el llegat de la concepció vygotskiana de l'aprenentatge. De la mateixa manera, considero que també podríem al·ludir a la bretxa digital que s'anomenava Burbules, però també a la de caràcter generacional donada la necessitat d'alfabetització digital en determinats col·lectius.

En quant al tema de l'alfabetització, els professionals de l'educació com els pedagogs podem tenir un paper molt important, sobretot des de les aportacions de l'educació mediàtica crítica per anar més enllà de la simple capacitació tal i com exposa Dolan (2010).

Per tant, si el que volem és aconseguir aquest objectiu, haurem de contemplar el desenvolupament de diverses competències al voltant de la Web 2.0, com seria el cas de les referents als següents àmbits, però sempre vetllant per la seva interrelació en un projecte integrador:

• Competències instrumentals: basades en el domini tècnic (pràctica)
• Competències cognitives: coneixements i habilitats específiques (crítica)
• Competències socioculturals: creació de textos i relacions (comunicació)
• Competències axiològiques: influència en l'entorn cultural i polític (valors)
• Competències emocionals: experiències en l'entorn digital (accions)

En definitiva, veiem com el procés d'alfabetització que es proposa és bastant complex però, sens dubte, molt beneficiós al poder dotar a la persona de coneixements i habilitats que li permetin fer un plé ús responsable dels recursos digitals, participant així en l'anomenada cultura líquida. Per tant, del punt de vista més pedagògic considero que es tracta d'una percepció molt encertada al no quedar-se només en la part instrumental, sinó que va més enllà per focalitzar en els valors i actituds que promoguin una construcció crítica de la seva identitat digital.