Disseny de propostes d'E-Learning

L'origen de l'E-learning es dóna amb la metodologia de l'educació a distància, però des del seu sorgiment aquest concepte ha evolucionat i canviat molt.

Així mateix, segons Manual Area, correspon a la modalitat d'ensenyament-aprenentatge que consisteix en el disseny, posada en pràctica i avaluació d'un curs formatiu a través de xarxes d'ordinadors. Aquesta definició es vincula a la idea d'una relació diferida en el temps entre alumnes i docents dispersos geogràficament, com bé es reflecteix en l'ús d'aules o espais virtuals com Moodle, entre d'altres. Per tant, a partir del que hem vist podríem establir que aquesta aportació ens apropa a un enfocament innovador del procés d'E-A, més centrat en l'estudiant a través d'un aprenentatge actiu, flexible, autònom i col·laboratiu. 

Tot i això també ens podem trobar amb metodologies d'E-learning molt rígides i de caràcter més reproductor/tradicional ja que, com hem vist en diverses ocasions, això dependrà en gran mesura de com plantegem la nostra proposta pedagògica, vinculada a la presència dels següents elements:

• Tecnològic: Correspon a l'aula o espai virtual on desenvolupar la proposta de formació, és a dir, la plataforma que emprarem per planificar el curs i organitzar les activitats d'aprenentatge, entre d'altres funcions.
• Pedagògic: Inclou la informació sobre el curs i les activitats (dimensió informativa i pràxica), així com el plantejament del procés de comunicació amb el docent i la resta de participants, i l'element tutorial i d'avaluació.

Si seguim aprofundint en l'evolució d'aquest concepte, i més concretament en la seva situació al S.XXI, trobem que per autors com Garrison (Garrison et al, 2005) és molt important la presència social al parlar d'E-learning, referint-se a la capacitat dels participants d'una comunitat virtual per projectar-se a ells mateixos social i emocionalment com a persones reals. De la mateixa manera, també focalitzen en la dimensió cognitiva, vinculada al contingut i les interaccions establertes a partir de les diverses activitats d'aprenentatge plantejades.

En aquest punt seguim observant com l'E-learning es fonamenta en un aprenentatge col·laboratiu mediat, al requerir la presència i interconnexió entre diferents agents, però sens dubte també podem fer al·lusió a d'altres trets implicats, com ara:

• Es basa en compartir objectius i distribuir tasques
• Procés d'ensenyament estructurat pel docent (cooperació - col·laboració)
• Treball sobre problemes, casos i projectes
• Treball sobre hipòtesis o formulació de problemes

Totes aquestes característiques de l'aprenentatge a través de la metodologia E-learning, així com la resta d'aspectes tractats sobre aquest concepte, ens condueixen a una visió molt diferent de l'aprenentatge, on el discent esdevé el principal protagonista de l'acció en un entorn que li ofereix múltiples possibilitats d'enriquir-se en la seva dimensió cognitiva i social. 

Tot i això, al tractar aquesta idea també cal contemplar les dificultats que afecten al seu desenvolupament, com el problema referent a la falta de competències dels docents i de l'alumnat en quant a la seva aplicació d'ensenyament superior o en la formació per al treball. En relació a aquest aspecte considero que caldria destacar un concepte que va aparèixer al tractar aquest aspecte en la darrera sessió, corresponent a l'educació enllaunada i que es refereix a l'ús tradicional d'aquest tipus d'eines tecnològiques. Dit d'una altra manera, ens trobaríem amb un cas on, tot i emprar plataformes que permeten més participació de l'alumnat, el docent es limita a deixar la documentació penjada en aquest suport sense cap altre tipus d'interacció, fet que ens condueix a una proposta pedagògica molt pobre al no aprofitar les possibilitats que ofereix aquest entorn.

Llavors, si el que volem es no caure en aquest tipus d'obstacles, esdevé necessari tenir en compte els objectius o requisits que afavoreixen al seu ús innovador, com seria el cas del decàleg de característiques que ens ofereix el ja esmentat Area:

Concretament, veiem com aquest recull posa èmfasi en la tasca de crear espais oberts a la comunicació, no tant basats en la reproducció dels continguts apresos en les activitats d'avaluació, sinó en centrar-nos en una pedagogia de la interactivitat on l'alumne pugui desenvolupar plenament la seva capacitat crítica i de reflexió, fet al que contribueixen en gran mesura els PLE (Personal learning enviroment).

Massive Online Open Courses (MOOC)

Els MOOC - Massive Online Open Courses - són un interessant recurs dins de la tipologia formativa online, basats en la interconnexió entre un gran nombre de participants que comparteixen el seu coneixement. Així mateix, dins de les seves característiques també destacaria el fet que comptem amb un gran ventall de continguts molt diversos, ja que plataformes com Udacity o Miriada X, entre moltes altres opcions, ofereixen MOOC's corresponents a diferents branques del saber com informàtica, història i cultura, educació, ciències de la salut i un ampli etcètera.

Tal i com indiquen diversos experts, en aquests moments estan prenent molta força amb motiu de la globalització, fet que contribueix a que podem trobar ofertes formatives de diverses institucions (tant privades com públiques) d'arreu del món. 

A més, un altre dels factors que han contribuït a la seva extensió és el canvi de paradigma educatiu en el que ens trobem immersos; una perspectiva on el protagonista de l'activitat és l'alumne en comptes del docent o el contingut, com en altres moments, i com a conseqüència el docent també s'ha trobat davant d'una ampliació del seu rol com a dinamitzador, com veiem en la docència e-laerning.

Considero que aquest últim factor esdevé especialment important al parlar dels MOOC, donat que el responsable d'impartir aquests cursos haurà de comptar amb les competències necessàries per fer front a aquesta metodologia, sobretot a l'hora de gestionar l'activitat dels participants o estimular la seva participació. Això es déu a que, per exemple, al no ser obligatoris pot ser que molta gent s'hi inscrigui però ho acabi abandonant, o bé a que al no obtenir una titulació oficial al finalitzar el curs es pot perdre la motivació a realitzar-lo. 

Per tant, veiem com la figura del dinamitzador és essencial per establir feedback amb els integrants, tot i que cal ser conscient de la dificultat que suposa el ser cursos sense límit de matriculacions i, de la mateixa manera, tant el docent com els participants requereixen d'una mínima competència digital al ser una metodologia formativa E-learning.

La meva experiència amb els MOOC - Coursera:

Recentement vaig cursar un MOOC oferit pel portal Coursera, titulat "Videogames and Learning", per la qual cosa voldria parlar del potencial educatiu dels MOOC contemplant-ho des de la meva pròpia experiència, la qual considero que ha estat molt enriquidora i profitosa, sobretot pel fet que al ser totalment en línia et permet disposar dels materials necessaris o accedir al curs des de qualsevol dispositiu tecnològic que ho permeti. 

A més, la meva motivació al realitzar el curs va ser poder experimentar una modalitat formativa diferent, tot i que el ser gratuït també esdevé un gran al·licient, de manera que en aquest aspecte establiria la diferència amb la universitat on els motius estan més encarats a obtenir una certificació oficial, que en el cas dels MOOC seria secundari ja que no obtens una titulació sinó un certificat d'acompliment del curs. 

D'altra banda, el model i estructuració dels MOOC permet l'autogestió del temps, mentre que a la universitat es requereix més adaptació als ritmes marcats pels professors, i no ha requerit gaire dedicació en quant a tasques d'avaluació, la qual es fonamenta en un seguiment continu a l'entregar setmanalment alguna activitat o fer alguna reflexió als fòrums. Tot i això, el que més remarcaria d'aquest punt és la interessant metodologia d'avaluació per companys, molt propi de la docència e-learning, fomentant així la participació activa.

Així mateix, definiria que gran part del seu potencial recau en poder compartir experiències i coneixements amb molts usuaris d'arreu del món, esdevenint una activitat molt profitosa, tot i que la "part dolenta" és que no tots partim del mateix nivell i, més, es perd la individualització i adaptació del context a l'alumne.

En definitiva, considero que els MOOC tenen molts punts a favor per formar part del futur de l'educació, ja que aunen els grans beneficis de l'e-learning com el permetre la pròpia gestió del temps, la facilitat d'accés o el fet que arriben a moltes persones, dins d'un ambient més informal que afavoreix a la participació dels seus integrants, així com el comptar amb una gran varietat de continguts disponibles. A més, altres factors que contribueixen a la seva extensió és que, cada vegada més, moltes institucions de renom estan participant en activitats com aquestes.