Llibres de text i professionalitat docent

Escollir els textos adients pot afectar en gran mesura a la qualitat del procés educatiu que es desenvolupi. Tot i això, tal i com es comenta en el present article, els llibres que s'emprin han d'actuar com a una ajuda o suport al docent, de manera que no podem deixar que tota el procés d'aprenentatge depengui només del que s'exposi al llibre.

D'aquesta manera, destacaria la necessitat de capacitar al professorat per a prendre decisions sobre la confecció o selecció dels continguts més adients, ja que aquí s'evidencia la professionalitat d'aquest. Tot i això cal partir d'un punt comú, que és comptar amb la definició de professionalitat ja que no tots entenen el mateix com veiem en la següent divisió: 

• Professionalitat restringida: centrada en la competència a l'aula i en el nen
• Professionalitat amplia: inclou, a més, la consideració de la tasca dins del context de l'escola, la comunitat i la societat (L. Stenhouse, 1984)

Tot i això, per tal de complementar aquesta definició, establiria que el verdader professional seria aquell que sap gestionar una situació complexa, en quant compleixi característiques com procedir de la manera pertinent, combinar diferents recursos disponibles, transferir-los a les situacions, aprendre de l'experiència, aprendre a aprendre i compromís amb la seva tasca.

Tornant als llibres de text, veiem com un dels problemes que més destaquen es que trobem grans diferències segons el professor o el context per molts motius com el cos docent al que pertanyen, l'edat dels alumnes o les matèries que imparteixen, així com la seva experiència docent, el tipus de centre o la ideologia suposa (tradicional, intermitja o progressista). Així, l'autora arriba a la següent conclusió: "Los materiales curriculares que se utilizan pueden dificultar la colaboración profesional si sus propuestas son demasiado cerradas, y hacer innecesario que los equipos docentes, ciclos o departamentos se reúnan para llegar a acuerdos. (López Hernández, 2007)

A partir d'aquesta idea veiem com, segons com es contempli, l'ús d'aquest recurs pot actuar com a suport o bé com a impediment que condueix a la desprofessionalització, de la mateixa manera que les TIC poden esdevenir reproductores o transformadores segons com les concebem dins del proces educatiu.

Seguint amb el que conclou l'autora a partir de la seva investigació, trobem que la utilització dels llibres de text no és un fet sense importància en el desenvolupament de l'ensenyament, donat que per exemple, en relació als continguts, moltes vegades es tracta d'una via de reproducció social i cultural en base a una ideologia.

Per aquest motiu, esdevé imprescindible sotmetre a crítica els continguts que aquests presenten, de manera que el professor no es limiti a un ensenyament transmissor sinó que innovi per millorar la seva professionalitat. Així veiem que cal posar molta atenció a la seva formació en aquest tipus de competències, sobretot en vistes a la millora de la qualitat del procés educatiu, ja que aquesta repercutirà en els ensenyaments que rebin els alumnes. A més, tal i com es veu a l'article, el docent també haurà de ser responsable en quant a establir els límits de la seva autonomia.

Considero que tot el que s'exposa en aquest article té un fort vincle amb l'ús de les TIC a l'aula, ja que podem aprofitar les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies per crear suports didàctics que serveixin al professorat però vetllant perquè aquests no eclipsin la seva activitat. Per tant, veiem com tot dependrà de l'ús que se'n faci i d'aquí la importància de ser crítics davant de les NNTT.

Tot i això, penso que d'aquesta idea també es desprèn la necessitat d'innovar en els llibres de text, sobretot en aquests moments on es poden aprofitar eines com els llibres digitals per convertir les TIC en TAC i que, a la vegada, poden servir per presentar-los de forma més atractiva a l'alumnat i incidir així en la seva motivació.

Entrevista a Burbules: Els reptes de la tecnologia

Aquesta entrevista a Nicholas C. Burbules ens apropa al tema dels riscs o problemes vinculats a la implicació de les noves tecnologies a l'àmbit educatiu, partint de tres focus concrets.

En primer lloc, trobaríem la bretxa digital donada per la procedència de la persona i el seu nivell d'accés a les noves tecnologies, donat que això limitarà les seves possibilitats de fer-ne un ús total. Això consisteix en un aspecte rellevant del qual partir abans d'emprar aquestes eines en un context determinat, però també hem de tenir present el factor econòmic al condicionar el poder disposar dels recursos necessaris. A més, l'accés a les noves tecnologies també repercuteix en altres aspectes com ara, tal i com comenta Burbules, en que els joves que facin servir aquestes eines poden accedir a beneficis com avantatges de cara a trobar treball.

A més, segons el meu punt de vista, a aquesta bretxa digital que comenta Burbules hi podríem incloure la bretxa generacional, perquè en moments com l'actual aquesta es fa més evident que mai ja que els joves d'ara no es comuniquen ni relacionen de la mateixa manera que ho feien els seus pares o avis a la seva edat, la qual cosa considero que també s'hauria de contemplar.

El segon aspecte en el que incideix és l'ús que en fan els joves fóra de l'aula, on es planteja si el professor hauria de prohibir l'ús que no respongui a paràmetres educatius. En aquest cas penso que tots els professionals de l'educació tenim moltes coses a dir, com ara amb la conscienciació sobre cóm fer un bon ús responsable de les TIC, de la mateixa manera que també caldria incidir en l'important tema de cuidar la identitat digital.

Finalment, Burbules exposa un darrer repte que consisteix en la implicació a les nostres vides i com aprofitar-los, on els seus arguments es dirigeixen a destacar el valor dels recursos educatius. Llavors, partint del fet que són tant valuosos per als docents i l'alumnat, on hem de focalitzar és en pensar com emprar-los, fet que ens porta a reflexionar sobre el reiterat tema de l'objectiu que volem aconseguir (un sistema reproductor, interactiu o de caràcter transformador).

Com a conclusió, penso que l'interès d'aquesta entrevista recau en que ens obre un nou punt de vista al parlar-nos també de la part problemàtica de les noves tecnologies, és a dir, que el definir-les com a "bones o dolentes" dependrà en gran mesura de l'ús que en faci l'educador. Per tant, s'obren nous dilemes davant els múltiples propòsits que hi pot haver darrere d'aquests suports, on el professional de l'educació haurà de posar èmfasi en transmetre als més joves cóm beneficiar-se de la tecnologia, tant des de l'educació com per al seu ús diari, i és que tal i com afirma l'autor en qüestió, lo más importante es comprender que la naturaleza de la tecnologia está cambiando.