Mostrando entradas con la etiqueta identitat digital. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta identitat digital. Mostrar todas las entradas

Identitat digital, què és i com gestionar-la?

Aquest és un concepte que ha anat apareixent en diverses de les lectures que he fet sobre el tema de al tecnologia educativa, com ara en els reptes de la tecnologia que exposava Nicholas C. Burbules en l'entrevista analitzada. Per això, vaig decidir aprofundir en aquesta temàtica i el primer que voldria destacar és que en la meva recerca d'informació he trobat al·lusions molt diverses al terme d'identitat digital.

Així mateix, en el text titulat La gestión de la identidad digital, les autores es refereixen a ell com la imatge que donem de nosaltres mateixos en la cibercultura, relacionant-ho amb la privacitat o la seguretat en Internet. Penso que aquesta aproximació resulta molt interessant ja que ens apropa a la idea que aquesta imatge es produeix a partir d'un procés de construcció, el qual va prenent forma a partir dels nostres comentaris, arxius o les accions que realitzem en general a l'emprar Internet.

Tot i això, on més referències he trobat al respecte és en el camp del màrqueting i de l'empresa, on aquest concepte cada vegada pren més importància en la vessant de la selecció de personal o bé a l'hora d'establir acords de negocis amb altres organitzacions. Dit d'una altra manera, haurem de tenir molta cura de les nostres aportacions a la xarxa ja que si estem buscant treball pot ser que, encara que estiguem molt qualificats, no puguem accedir a aquella vacant segons el que projectem de nosaltres mateixos a la web (comentaris, fotografies...).

Llavors, veiem com l'ús que fem de les noves tecnologies està sotmès a la privacitat, on hem d'establir els límits de què compartim, on i amb quí, ja que quan fem servir alguna eina o recurs tecnològic deixem la nostra empremta. Per exemple, dades com el nostre correu electrònic o telèfon poden quedar enregistrades sense que ho sapiguem, per la qual cosa també esdevé important posar atenció en les condicions de privacitat en quant a la protecció de dades dels llocs web que visitem. 

Enfocant-ho des d'una altra mirada, i en relació a aquest aspecte, penso que hauríem de reflexionar sobre que la participació activa en la nova cultura digital pot tenir molts beneficis, per la qual cosa hem de fomentar aquest esperit col·laboratiu entre els més joves donades les seves repercussions al permetre enriquir l'aprenentatge.

Seguint amb la visió educativa, considero que els centres educatius també n'han de fer ressò, en quant al fet que les noves tecnologies cada vegada es troben més presents en aquest entorn. Per això, els professionals de l'educació no ens hem de limitar a transmetre als alumnes com funcionen aquestes eines, sinó també incidir en com fer-ne un ús responsable, com ja s'ha comentat amb anterioritat. 

El principal vehicle per a aconseguir-ho serà un docent competent i ben format en la matèria, per tal que pugui ensenyar al seu públic com actuar en les xarxes socials de manera responsable en vistes al seu propi benefici i en relació a l'aprenentatge. A més, això ens condueix a la necessitat de conscienciar a tots els que facin ús d'aquest tipus de tecnologia que tinguin molt present la seva identitat digital, fomentant el desenvolupament de competències que facin aquesta meta quelcom viable des de les dues vessants; la teoria (coneixement de l'entorn digital com webs 2.0) i la pràctica (com per exemple processos de socialització online). 

En definitiva, penso que podríem resumir la identitat digital com allò que identifica a una persona en l'entorn web, idea en la que us recomano aprofundir visionant el següent vídeo al apropar-nos a aquest terme d'una manera concisa i molt aclaridora.


Digital Identity (TED - Mario Rodríguez)

Entrevista a Burbules: Els reptes de la tecnologia

Aquesta entrevista a Nicholas C. Burbules ens apropa al tema dels riscs o problemes vinculats a la implicació de les noves tecnologies a l'àmbit educatiu, partint de tres focus concrets.


En primer lloc, trobaríem la bretxa digital donada per la procedència de la persona i el seu nivell d'accés a les noves tecnologies, donat que això limitarà les seves possibilitats de fer-ne un ús total. Això consisteix en un aspecte rellevant del qual partir abans d'emprar aquestes eines en un context determinat, però també hem de tenir present el factor econòmic al condicionar el poder disposar dels recursos necessaris. A més, l'accés a les noves tecnologies també repercuteix en altres aspectes com ara, tal i com comenta Burbules, en que els joves que facin servir aquestes eines poden accedir a beneficis com avantatges de cara a trobar treball.

A més, segons el meu punt de vista, a aquesta bretxa digital que comenta Burbules hi podríem incloure la bretxa generacional, perquè en moments com l'actual aquesta es fa més evident que mai ja que els joves d'ara no es comuniquen ni relacionen de la mateixa manera que ho feien els seus pares o avis a la seva edat, la qual cosa considero que també s'hauria de contemplar.

El segon aspecte en el que incideix és l'ús que en fan els joves fóra de l'aula, on es planteja si el professor hauria de prohibir l'ús que no respongui a paràmetres educatius. En aquest cas penso que tots els professionals de l'educació tenim moltes coses a dir, com ara amb la conscienciació sobre cóm fer un bon ús responsable de les TIC, de la mateixa manera que també caldria incidir en l'important tema de cuidar la identitat digital.

Finalment, Burbules exposa un darrer repte que consisteix en la implicació a les nostres vides i com aprofitar-los, on els seus arguments es dirigeixen a destacar el valor dels recursos educatius. Llavors, partint del fet que són tant valuosos per als docents i l'alumnat, on hem de focalitzar és en pensar com emprar-los, fet que ens porta a reflexionar sobre el reiterat tema de l'objectiu que volem aconseguir (un sistema reproductor, interactiu o de caràcter transformador).

Com a conclusió, penso que l'interès d'aquesta entrevista recau en que ens obre un nou punt de vista al parlar-nos també de la part problemàtica de les noves tecnologies, és a dir, que el definir-les com a "bones o dolentes" dependrà en gran mesura de l'ús que en faci l'educador. Per tant, s'obren nous dilemes davant els múltiples propòsits que hi pot haver darrere d'aquests suports, on el professional de l'educació haurà de posar èmfasi en transmetre als més joves cóm beneficiar-se de la tecnologia, tant des de l'educació com per al seu ús diari, i és que tal i com afirma l'autor en qüestió, lo más importante es comprender que la naturaleza de la tecnologia está cambiando.