La perspectiva educativa dels mitjans audiovisuals

Quan parlem del concepte de mitjà audiovisual ens referim a recursos com la televisió o el cinema. Ara bé, la pregunta que se'ns planteja davant d'aquests és; en quin context es poden fer servir i amb quina finalitat?. 

Aquest aspecte és tractat per diverses vessants, com ara des de la idea d'alfabetització mediàtica, focalitzant en l'evolució dels diferents mitjans en relació al seu ús educatiu. Concretament s'incideix en la transformació que ha patit la comunicació en la societat  dels medis invisibles, la qual cosa es veu recolzada pel fet que en dispositius com els telèfons mòbils convergeixen múltiples mitjans al contemplar funcions com la reproducció de música o vídeos, a banda del seu ús propi com a telèfon (trucades i missatgeria). 

En el vídeo proposat s'aprofundeix en aquest tema, del qual destacaria l'èmfasi que es posa en formar a les persones per a que siguin capaces de fer un ús intel·ligent i crític de les noves tecnologies, com també tractaven altres recursos analitzats. Tot i això, caldria destacar un important repte que sorgeix d'aquest fet, el qual és exposat per l'entrevistat (José Ignacio Aguaded) com la manca d'implicació per part de les autoritats legisladores en aquest àmbit, ja que no es considera una prioritat.

Seguint amb el tema, actualment trobem diferents mitjans de comunicació massiva com Internet, des d'on se'ns transmeten missatges de forma continuada sense que ens parem a reflexionar. Per tant, seguim destacant la idea de promoure una mirada reflexiva de les eines que emprem.

Així mateix, la seva integració pot tenir cabuda en diversos contextos educatius (tant formals com informals), però també considero important destacar que s'hauria de contemplar des del punt de vista del consum que en fem, ja que tots aquests mitjans es troben influenciats pel que exposa Bosco (2008) sobre que la tecnologia no té un caràcter neutral. Això es déu a que la realitat es construeix en funció d'uns interessos i de la perspectiva de la persona que hi ha darrera i, per això, en aquest moment el paper de l'educador esdevé essencial per tal d'incentivar un consum responsable o crític.

En relació als enfocaments de l'ús de mitjans audiovisuals en educació, trobaríem:

• Enfocament gramaticalista (ensenyament del llenguatge audiovisual)
• Enfocament centrat en la tecnologia (dimensions tècnico-materials)
• Enfocament socio-ideològic (anàlisi dels continguts i missatges dels medis)

Partint d'aquestes perspectives, la millor opció serà combinar l'anàlisi formal de l'eina així com la seva utilització, donat que no tindria sentit l'exposició teòrica sense l'aplicació a la realitat dels conceptes treballats. D'aquesta manera podem arribar al concepte d'autonomia crítica (Masterman, 1992) que contempla la integració de tots aquests enfocaments, partint de propostes com que la televisió es pot treballar des de l'anàlisi del contingut però també amb la pròpia producció/construcció.

Per concloure aquest tema, la meva companya Sheila Navarro i jo proposem una experiència educativa on s'inclouen les tres parts anteriorment esmentades, consistent en l'elaboració d'un projecte audiovsitual a un IES. 

Concretament, es basa en que l'alumnat realitzi un anunci sobre la seva localitat, destacant alguna element que creguin convenient, afavorint així la construcció de la seva pròpia versió de la realitat. A més, també considerem important contemplar l'anàlisi critica, revisant si existeix alguna cosa feta prèviament sobre el tema i fent-ne una valoració.

D'aquesta manera, pretenem incidir en els diferents balanços i possibilitats que es desprenen de l'ús dels mitjans audiovisuals amb finalitat educativa:

• Aprendre a expressar-nos amb imatges
• Aprendre a donar significat a la creixent quantitat de mitjans audiovisuals
• Crear versions alternatives d'aquests missatges
• Treballar continguts de la televisió
• Crear produccions audiovisuals que ens ajudis a comprendre millor
• Emprar el bagatge audiovisual ja produït; interacció i integració significativa
• Ser productors de versions de la realitat 

De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0

En aquesta ocasió aprofundirem en un article de Manuel Area i Teresa Pessoa, basat en els conceptes de cultura sòlida i cultura líquida a partir de la idea que exposa Bauman (2006) sobre que les noves tecnologies de la informació i el coneixement han suposat processos de canvi socioculturals a l'actualitat. Això es pot veure reflectit en la terminologia en qüestió on, segons el caràcter de la informació, el coneixement o les relacions, podem definir si es tracta d'un o altre tipus de cultura.

Així, la cultura sòlida al·ludeix a l'estabilitat o la materialitat, però ara amb l'aparició de la Web 2.0 tothom pot arribar al coneixement i compartir-lo, fins i tot construir-lo, per tant estaríem parlant d'una cultura líquida o fluida, ja que es fa necessària la constant adaptació dels coneixements per no quedar obsolets en una realitat tant canviant com l'actual.

Tot i això, penso que un dels punts clau en el que ens hauríem de centrar és que recursos com la Web 2.0 (plataforma de serveis que permet la participació i la inclusió de diferents suports) no tant sols han repercutit a l'educació, sinó que també podem observar la seva influència en la gestió de les organitzacions o en la manera de comunicar-nos, creant també noves professions com el cas del Community Manager. Per tant, veiem com aquest canvi va de la mà de molta informació construída socialment, fet on torna a aparèixer el llegat de la concepció vygotskiana de l'aprenentatge. De la mateixa manera, considero que també podríem al·ludir a la bretxa digital que s'anomenava Burbules, però també a la de caràcter generacional donada la necessitat d'alfabetització digital en determinats col·lectius.

En quant al tema de l'alfabetització, els professionals de l'educació com els pedagogs podem tenir un paper molt important, sobretot des de les aportacions de l'educació mediàtica crítica per anar més enllà de la simple capacitació tal i com exposa Dolan (2010).

Per tant, si el que volem és aconseguir aquest objectiu, haurem de contemplar el desenvolupament de diverses competències al voltant de la Web 2.0, com seria el cas de les referents als següents àmbits, però sempre vetllant per la seva interrelació en un projecte integrador:

• Competències instrumentals: basades en el domini tècnic (pràctica)
• Competències cognitives: coneixements i habilitats específiques (crítica)
• Competències socioculturals: creació de textos i relacions (comunicació)
• Competències axiològiques: influència en l'entorn cultural i polític (valors)
• Competències emocionals: experiències en l'entorn digital (accions)

En definitiva, veiem com el procés d'alfabetització que es proposa és bastant complex però, sens dubte, molt beneficiós al poder dotar a la persona de coneixements i habilitats que li permetin fer un plé ús responsable dels recursos digitals, participant així en l'anomenada cultura líquida. Per tant, del punt de vista més pedagògic considero que es tracta d'una percepció molt encertada al no quedar-se només en la part instrumental, sinó que va més enllà per focalitzar en els valors i actituds que promoguin una construcció crítica de la seva identitat digital.