Llibres de text i professionalitat docent

Escollir els textos adients pot afectar en gran mesura a la qualitat del procés educatiu que es desenvolupi. Tot i això, tal i com es comenta en el present article, els llibres que s'emprin han d'actuar com a una ajuda o suport al docent, de manera que no podem deixar que tota el procés d'aprenentatge depengui només del que s'exposi al llibre.

D'aquesta manera, destacaria la necessitat de capacitar al professorat per a prendre decisions sobre la confecció o selecció dels continguts més adients, ja que aquí s'evidencia la professionalitat d'aquest. Tot i això cal partir d'un punt comú, que és comptar amb la definició de professionalitat ja que no tots entenen el mateix com veiem en la següent divisió: 

• Professionalitat restringida: centrada en la competència a l'aula i en el nen
• Professionalitat amplia: inclou, a més, la consideració de la tasca dins del context de l'escola, la comunitat i la societat (L. Stenhouse, 1984)

Tot i això, per tal de complementar aquesta definició, establiria que el verdader professional seria aquell que sap gestionar una situació complexa, en quant compleixi característiques com procedir de la manera pertinent, combinar diferents recursos disponibles, transferir-los a les situacions, aprendre de l'experiència, aprendre a aprendre i compromís amb la seva tasca.

Tornant als llibres de text, veiem com un dels problemes que més destaquen es que trobem grans diferències segons el professor o el context per molts motius com el cos docent al que pertanyen, l'edat dels alumnes o les matèries que imparteixen, així com la seva experiència docent, el tipus de centre o la ideologia suposa (tradicional, intermitja o progressista). Així, l'autora arriba a la següent conclusió: "Los materiales curriculares que se utilizan pueden dificultar la colaboración profesional si sus propuestas son demasiado cerradas, y hacer innecesario que los equipos docentes, ciclos o departamentos se reúnan para llegar a acuerdos. (López Hernández, 2007)

A partir d'aquesta idea veiem com, segons com es contempli, l'ús d'aquest recurs pot actuar com a suport o bé com a impediment que condueix a la desprofessionalització, de la mateixa manera que les TIC poden esdevenir reproductores o transformadores segons com les concebem dins del proces educatiu.

Seguint amb el que conclou l'autora a partir de la seva investigació, trobem que la utilització dels llibres de text no és un fet sense importància en el desenvolupament de l'ensenyament, donat que per exemple, en relació als continguts, moltes vegades es tracta d'una via de reproducció social i cultural en base a una ideologia.

Per aquest motiu, esdevé imprescindible sotmetre a crítica els continguts que aquests presenten, de manera que el professor no es limiti a un ensenyament transmissor sinó que innovi per millorar la seva professionalitat. Així veiem que cal posar molta atenció a la seva formació en aquest tipus de competències, sobretot en vistes a la millora de la qualitat del procés educatiu, ja que aquesta repercutirà en els ensenyaments que rebin els alumnes. A més, tal i com es veu a l'article, el docent també haurà de ser responsable en quant a establir els límits de la seva autonomia.

Considero que tot el que s'exposa en aquest article té un fort vincle amb l'ús de les TIC a l'aula, ja que podem aprofitar les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies per crear suports didàctics que serveixin al professorat però vetllant perquè aquests no eclipsin la seva activitat. Per tant, veiem com tot dependrà de l'ús que se'n faci i d'aquí la importància de ser crítics davant de les NNTT.

Tot i això, penso que d'aquesta idea també es desprèn la necessitat d'innovar en els llibres de text, sobretot en aquests moments on es poden aprofitar eines com els llibres digitals per convertir les TIC en TAC i que, a la vegada, poden servir per presentar-los de forma més atractiva a l'alumnat i incidir així en la seva motivació.

Bones pràctiques amb TIC - Software lliure per a la creació de llibres digitals

Si ens plantegem el paper de les TIC com a mitjans d'ensenyament, hem de partir d'una fase prèvia d'anàlisi de l'instrument que emprarem, fixant-nos en aspectes com si primerament ha estat concebut com una eina educativa o bé de quin tipus de suport es tracta.  Dit d'una altra manera, el que li dóna un significat educatiu a les noves tecnologies són les aplicacions que en fem, és a dir, que per tal que passi d'un simple mitjà audiovisual a un recurs transformador cal focalitzar detingudament en quines són les característiques de l'alumnat que l'emprarà o quins són els continguts que volem tractar.

Llavors, si partim de la premisa del constructivisme social de Vygotsky, veuriem com segons com ho estructurem podrem consturir un o altre nivell d'aprenentatge.

Una mostra d'aquest fet seria la bona pràctica a analitzar, ja que a través d'un exhaustiu anàlisi se'ns indica quins són els elements que contribueixen a definir un software lliure per a la creació de llibres digitals com un recurs educatiu. 

Per exemple, tal i com podem veure en el text que us proposo, aquesta pràctica treballa diferents competències (tractament d'informació, comunicació...), la qual cosa esdevè indispensable en termes d'innovació educativa, però també compta amb un altre element molt important; la fase prèvia d'indagació.

Així, parteix d'una necessitat concreta; donar resposta als canvis que exigeix l'educació per adaptar-se a la societat del coneixement, juntament amb la voluntat dels docents de crear propis materials educatius. Llavors, a partir d'aquest punt, desenvolupa un procés de recerca i anàlisi molt important per veure quina és la eina que ens permetrà adequar-nos a aquestes necessitats, per així anar construint el projecte en base als aprenentatges que es busquen.

Tot i això, el que destaca d'aquesta experiència és que va molt més enllà d'aquest procés, donat que una vegada trobat el recurs l'ajusten i modifiquen de cara al seu context concret d'aplicació per tal d'aconseguir una experiència molt més adequada a les seves necessitats.

Com a reflexió diría que això esdevè essencial per al seu èxit, així com complir altres característiques que, tal i com exposen Chickering y Gamson (1987) defineixen una bona pràctica. Per exemple, seria el cas de promoure un aprenentatge actiu o bé desenvolupar dinàmiques de cooperació entre l'alumnat.

Finalment, també consdiero rellevant destacar els elements d'innovació educativa que conformen aquesta bona pràctica, sobretot pel fet que aquest recurs permet compartir coneixement, ja que que si recordem la definició de TIC, veiem com aquesta és una de les seves característiques principals i, a més, penso que un altre dels seus punts clau és que no tant sols s'hi impliquen els alumnes, sinó que els professors també participen d'aquest enriquiment.

El valor afegit del llibre digital interactiu

Avui ens endinsem en el món els llibres interactius des de la perspectiva dels alumnes mitjançant el portal educaline. Per fer-ho, he interactuat amb l'activitat A new kid in Town, un recurs destinat a nens i nenes d'entre 7 i 12 anys amb el nivell A1-A2 d'Anglès com a marc.

Partint de la situació on un nen acaba d'arribar a la ciutat, se'ns presenta una sèrie d'exercicis molt diversos com el listening, del que destacaria la aparença visual del software al ser molt atractiva i colorida. Així, després d'haver-lo estat provant, definiria que es tracta d'un recurs amb molts altres avantatges en la seva aplicació educativa, com ara:

• És un instrument molt motivador (experiència activa i divertida)
• Permet interactuar amb molts sentits (sons, imatges...)
• Treballa diverses competències (comprensió lectora...)
• Es una eina molt completa (diccionari de suport per a aclarir conceptes)
• Dóna l'oportunitat de rebre un feedback immediat dels aprenentatges

Tot i això, penso que també compta amb algunes petites limitacions en quant als fets que obstaculitzen viure en plenitud aquesta experiència interactiva, com:

• El seu ús no pot ser complert sense els recursos necessaris (altaveus) 
• No contempla la diversitat de l'alumnat (p. ex problemes auditius)

Llavors, pel seu ús, el definiria com un sistema de representació interactiu, ja que va més enllà dels recursos reproductors però no implica l'esperit crític de l'activitat com els transformadors. Per això, l'aconsellaria  en ambients d'aula reduïts com a suport per a l'assignatura en qüestió.