L'origen de l'E-learning es dóna amb la metodologia de l'educació a distància, però des del seu sorgiment aquest concepte ha evolucionat i canviat molt.
Així mateix, segons Manual Area, correspon a la modalitat d'ensenyament-aprenentatge que consisteix en el disseny, posada en pràctica i avaluació d'un curs formatiu a través de xarxes d'ordinadors. Aquesta definició es vincula a la idea d'una relació diferida en el temps entre alumnes i docents dispersos geogràficament, com bé es reflecteix en l'ús d'aules o espais virtuals com Moodle, entre d'altres. Per tant, a partir del que hem vist podríem establir que aquesta aportació ens apropa a un enfocament innovador del procés d'E-A, més centrat en l'estudiant a través d'un aprenentatge actiu, flexible, autònom i col·laboratiu.
Tot i això també ens podem trobar amb metodologies d'E-learning molt rígides i de caràcter més reproductor/tradicional ja que, com hem vist en diverses ocasions, això dependrà en gran mesura de com plantegem la nostra proposta pedagògica, vinculada a la presència dels següents elements:
Així mateix, segons Manual Area, correspon a la modalitat d'ensenyament-aprenentatge que consisteix en el disseny, posada en pràctica i avaluació d'un curs formatiu a través de xarxes d'ordinadors. Aquesta definició es vincula a la idea d'una relació diferida en el temps entre alumnes i docents dispersos geogràficament, com bé es reflecteix en l'ús d'aules o espais virtuals com Moodle, entre d'altres. Per tant, a partir del que hem vist podríem establir que aquesta aportació ens apropa a un enfocament innovador del procés d'E-A, més centrat en l'estudiant a través d'un aprenentatge actiu, flexible, autònom i col·laboratiu.
Tot i això també ens podem trobar amb metodologies d'E-learning molt rígides i de caràcter més reproductor/tradicional ja que, com hem vist en diverses ocasions, això dependrà en gran mesura de com plantegem la nostra proposta pedagògica, vinculada a la presència dels següents elements:
- Tecnològic: Correspon a l'aula o espai virtual on desenvolupar la proposta de formació, és a dir, la plataforma que emprarem per planificar el curs i organitzar les activitats d'aprenentatge, entre d'altres funcions.
- Pedagògic: Inclou la informació sobre el curs i les activitats (dimensió informativa i pràxica), així com el plantejament del procés de comunicació amb el docent i la resta de participants, i l'element tutorial i d'avaluació.
Si seguim aprofundint en l'evolució d'aquest concepte, i més concretament en la seva situació al S.XXI, trobem que per autors com Garrison (Garrison et al, 2005) és molt important la presència social al parlar d'E-learning, referint-se a la capacitat dels participants d'una comunitat virtual per projectar-se a ells mateixos social i emocionalment com a persones reals. De la mateixa manera, també focalitzen en la dimensió cognitiva, vinculada al contingut i les interaccions establertes a partir de les diverses activitats d'aprenentatge plantejades.
En aquest punt seguim observant com l'E-learning es fonamenta en un aprenentatge col·laboratiu mediat, al requerir la presència i interconnexió entre diferents agents, però sens dubte també podem fer al·lusió a d'altres trets implicats, com ara:
- Es basa en compartir objectius i distribuir tasques
- Procés d'ensenyament estructurat pel docent (cooperació - col·laboració)
- Treball sobre problemes, casos i projectes
- Treball sobre hipòtesis o formulació de problemes
Totes aquestes característiques de l'aprenentatge a través de la metodologia E-learning, així com la resta d'aspectes tractats sobre aquest concepte, ens condueixen a una visió molt diferent de l'aprenentatge, on el discent esdevé el principal protagonista de l'acció en un entorn que li ofereix múltiples possibilitats d'enriquir-se en la seva dimensió cognitiva i social.
Tot i això, al tractar aquesta idea també cal contemplar les dificultats que afecten al seu desenvolupament, com el problema referent a la falta de competències dels docents i de l'alumnat en quant a la seva aplicació d'ensenyament superior o en la formació per al treball. En relació a aquest aspecte considero que caldria destacar un concepte que va aparèixer al tractar aquest aspecte en la darrera sessió, corresponent a l'educació enllaunada i que es refereix a l'ús tradicional d'aquest tipus d'eines tecnològiques. Dit d'una altra manera, ens trobaríem amb un cas on, tot i emprar plataformes que permeten més participació de l'alumnat, el docent es limita a deixar la documentació penjada en aquest suport sense cap altre tipus d'interacció, fet que ens condueix a una proposta pedagògica molt pobre al no aprofitar les possibilitats que ofereix aquest entorn.
Llavors, si el que volem es no caure en aquest tipus d'obstacles, esdevé necessari tenir en compte els objectius o requisits que afavoreixen al seu ús innovador, com seria el cas del decàleg de característiques que ens ofereix el ja esmentat Area:
Concretament, veiem com aquest recull posa èmfasi en la tasca de crear espais oberts a la comunicació, no tant basats en la reproducció dels continguts apresos en les activitats d'avaluació, sinó en centrar-nos en una pedagogia de la interactivitat on l'alumne pugui desenvolupar plenament la seva capacitat crítica i de reflexió, fet al que contribueixen en gran mesura els PLE (Personal learning enviroment).
