Pedagogia de la Interactivitat

Aquest article de Roberto Aparici i Marco Silva, pertanyent a la revista comunicar, ens porta a reflexionar sobre les possibilitats d'aprenentatge que es troben darrere de les TIC, partint de la necessitat de canviar la nostra mentalitat sobre un procés d'ensenyament-aprenentatge basat en la unidireccionalitat i limitat a la transmissió de coneixements. 

Principalment, defensa que el que veritablement requereix el sistema educatiu actual per millorar és la participació activa dels alumnes, els quals han de passar de ser espectadors a actors. Per tant, veiem com aquesta perspectiva es contraposa amb el model més tradicional que podem relacionar amb la pedagogia transmissiva, fonamentada en "l'aprenentatge de masses" on el coneixement es vincula a un monopoli amb estàndards establerts, i que es vincula amb els conceptes d'instrucció i l'individualisme que a l'article es tradueixen com "escuela museo".

Així mateix, la interacció que es proposa ha d'estar fonamentada en els següents principis:

• Participació - Intervenció
• Bidireccionalitat - Hibridació
• Permutabilitat - Potencialitat

Model FEED-FEED:

Un dels aspectes que més destacaria del text en qüestió és el plantejament del Model Feed-Feed (Aparici, 2011), en el qual s'estableix que per assolir l'èxit en el procés comunicatiu caldrà contemplar la retroalimentació de tots els participants, i el qual va més enllà del feedback al no contemplar només rebre missatges. D'aquesta manera, el feed-feed es concep com un procés de construcció comú on no s'estableixen divisions de cap naturalesa, i en el qual esdevé imprescindible establir una relació basada en el compromís, la col·laboració i la solidaritat, on l'alumne passi de ser un consumidor de la informació a un editor o autor.

Personalment, considero que aquesta teoria té un fort vincle amb l'aprenentatge constructiu que exposa Vygotsky, ja que observem la voluntat d'allunyar-se de a comunicació tradicional per anar cap a una comunicació on participin molts agents de forma lliure, contribuint en gran mesura a l'enriquiment de les relacions que s'estableixin per tots els punts de vista que es poden aportar. A més, considero que el que s'exposa es troba molt relacionat amb les possibilitats que ofereixen els Entorns Virtuals d'Aprenentatge, en quant a la oportunitat d'interactuar amb altres persones a partir de diferents experiències, coneixements... que cadascun dels integrants pot compartir amb la resta de membres a través dels fòrums o d'altres possibilitats.

Respecte a la idea de participació i interactivitat, és evident que un dels punts on caldrà incidir és en el paper de l'alumnat respecte a l'aprenentatge, perquè el model que exposen Aparici i Silva no es pot concebre si aquest no produeix continguts i es limita a reproduir els que li proporciona el docent. 

Considero que un bon recurs per exemplificar-ho seria el cas dels nostres blogs, on partim de la base del que es treballa a classe però després cadascun de nosaltres ho adapta, integra les seves pròpies reflexions, i ho transforma compartint-ho amb els altres, arribant a un contingut personalitzat a través de la nostra implicació activa que es millora amb els suggeriments o propostes de la nostra professora o dels companys conduint-nos a un aprenentatge col·laboratiu.

Internet com recurs per a la interactivitat:

Tal i com he comentat, existeixen diverses eines com els EVA o els blogs que poden contribuir a establir una pedagogia interactiva, tot i que cal tenir en compte que això dependrà, com hem incidit en molts altres casos, del que es pretengui aconseguir o el que el docent hagi plantejat. Així, en aquest article s'evidencia que moltes vegades s'infrautilitzen les potencialitats comunicatives que ofereix aquest entorn, limitant-se a compartir arxius però sense cap tipus d'activitat que vagi més enllà, sinó que trasllada les estratègies més tradicionals de l'aula cap a aquestes plataformes. 

A més, vinculat amb aquesta idea, considero especialment rellevant l'aportació de García Canclini (2007), el qual asseyala que "la comunicación dialógica a través de las redes virtuales cambian los modos de relacionarse, de reunirse, amar y saberse amados o acaso imaginarlo"

En aquest punt podem observar un dels principals reptes que es plantegen al sistema educatiu que, com tots els altres que s'han esmentat, es troba condicionat pel fet que el sistema educatiu tradicional ja no té cabuda dins del model de societat on estem immersos. Per tant, cal destacar la importància d'actualització del docent i la seva capacitat d'adaptar-se a les noves estratègies que permetin aprofitar les possibilitats de l'entorn web per aconseguir més i millors aprenentatges.

De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa: ¿Cuándo las TIC mejoran la educación?

Aquest article d'Alejandra Bosco (2008) planteja buscar la relació entre l'ús de les TIC i la millora educativa que, segons el que s'exposa, només es pot donar a partir de l'exercici reflexiu de docents i estudiants per donar-li un sentit educatiu a les TIC.

Tot i això, en un principi, cal tenir clar què hi ha darrere del concepte de tecnologia, ja que depenent d'aquesta visió el nostre enfocament pot variar. Per exemple, durant molt de temps aquesta es va entendre com un instrument per controlar el procés educatiu, però en l'actualitat aquesta terminologia es pot referir als següents camps:

• La manera de fer d'una organització (tecnologia invisible)
• Dispositius o recursos de caràcter físic (tecnologia material)

Així mateix, també cal tenir en compte cóm entenem el procés d'innovació, que en aquest cas es refereix a la selecció del mitjà més eficaç per aconseguir una finalitat determinada. Per tant, veiem com està molt vinculat al progrés i els avenços de la societat en la que ens trobem immersos, donada la gran influencia que pot tenir.

Seguint amb el que es desprèn de l'article en qüestió, considero molt important conscienciar-nos sobre que novetat no equival a més eficàcia, sinó que la innovació vindrà de l'ús que en facin els docents o l'alumnat. D'aquesta manera, cal posar èmfasi en la formació dels docents per a que desenvolupin les competències que els permetin escollir quina eina i quin ús d'aquesta seran millors per a cada situació.

A més, també veiem com la tecnologia no té un caràcter neutral, sinó que darrere hi ha determinades ideologies així com una imposició del món econòmic, tal i com també es reflectia al vídeo "La ilusión de la tecnologia". Per tant, no perquè siguin dispositius més coneguts o més cars són millors, i per això hem de fomentar l'esperit crític, tant en els docents com en l'alumnat, per fer-ne un ús inteligent, tal i com es reflecteix en aquesta aportació: "serán aquellos quienes tengan que trabajar con esas herramientas los que les impriman su carácter definitorio".

Per tots aquests motius caldrà reflexionar sobre quan les TIC milloren l'educació, enfocant-ho des de diversos conceptes d'innovació amb aquests recursos:

• Ús de nous materials o recursos instructius
• Ús de nous enfocaments, activitats o estratègies didàctiques
• Elaboració de nous supòsits pedagògics 

Per acabar, considero que el que comenta Area (2007) sobre què hem de tenir en compte per integrar les TIC a l'ensenyament esdevé molt interessant, per la qual cosa voldria destacar la idea sobre que el simple ús dels ordinadors no implica ser un professor innovador, ni que l'alumnat incrementi la seva motivació o rendiment arrel de la seva incorporació a l'aula. 

Així, penso que per tal d'actuar correctament en relació a aquest tema serà essencial tenir molt present la següent idea: "Sin duda, la escuela del futuro estará llena de los artilugios electrónicos más novedosos, pero de los usos que hagamos con ellos dependerá qué nueva escuela seremos capaces de reinventar" (Bosco, 2008).

De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0

En aquesta ocasió aprofundirem en un article de Manuel Area i Teresa Pessoa, basat en els conceptes de cultura sòlida i cultura líquida a partir de la idea que exposa Bauman (2006) sobre que les noves tecnologies de la informació i el coneixement han suposat processos de canvi socioculturals a l'actualitat. Això es pot veure reflectit en la terminologia en qüestió on, segons el caràcter de la informació, el coneixement o les relacions, podem definir si es tracta d'un o altre tipus de cultura.

Així, la cultura sòlida al·ludeix a l'estabilitat o la materialitat, però ara amb l'aparició de la Web 2.0 tothom pot arribar al coneixement i compartir-lo, fins i tot construir-lo, per tant estaríem parlant d'una cultura líquida o fluida, ja que es fa necessària la constant adaptació dels coneixements per no quedar obsolets en una realitat tant canviant com l'actual.

Tot i això, penso que un dels punts clau en el que ens hauríem de centrar és que recursos com la Web 2.0 (plataforma de serveis que permet la participació i la inclusió de diferents suports) no tant sols han repercutit a l'educació, sinó que també podem observar la seva influència en la gestió de les organitzacions o en la manera de comunicar-nos, creant també noves professions com el cas del Community Manager. Per tant, veiem com aquest canvi va de la mà de molta informació construída socialment, fet on torna a aparèixer el llegat de la concepció vygotskiana de l'aprenentatge. De la mateixa manera, considero que també podríem al·ludir a la bretxa digital que s'anomenava Burbules, però també a la de caràcter generacional donada la necessitat d'alfabetització digital en determinats col·lectius.

En quant al tema de l'alfabetització, els professionals de l'educació com els pedagogs podem tenir un paper molt important, sobretot des de les aportacions de l'educació mediàtica crítica per anar més enllà de la simple capacitació tal i com exposa Dolan (2010).

Per tant, si el que volem és aconseguir aquest objectiu, haurem de contemplar el desenvolupament de diverses competències al voltant de la Web 2.0, com seria el cas de les referents als següents àmbits, però sempre vetllant per la seva interrelació en un projecte integrador:

• Competències instrumentals: basades en el domini tècnic (pràctica)
• Competències cognitives: coneixements i habilitats específiques (crítica)
• Competències socioculturals: creació de textos i relacions (comunicació)
• Competències axiològiques: influència en l'entorn cultural i polític (valors)
• Competències emocionals: experiències en l'entorn digital (accions)

En definitiva, veiem com el procés d'alfabetització que es proposa és bastant complex però, sens dubte, molt beneficiós al poder dotar a la persona de coneixements i habilitats que li permetin fer un plé ús responsable dels recursos digitals, participant així en l'anomenada cultura líquida. Per tant, del punt de vista més pedagògic considero que es tracta d'una percepció molt encertada al no quedar-se només en la part instrumental, sinó que va més enllà per focalitzar en els valors i actituds que promoguin una construcció crítica de la seva identitat digital.

Les TIC i la creació d'entorns d'aprenentatge en línia

Vinculat al tema de les noves tecnologies i l'educació, voldria compartir amb vosaltres un recull que he realitzat sobre diferents entorns virtuals d'aprenentatge per tal de dinamitzar la tasca docent a l'aula, ja que considero que pot ser de gran interès en el context de l'assignatura a l'exposar les principals característiques de cadascun d'aquests.

Llistat de recursos:

• Google Docs: Espai per a crear i compartir material amb l’alumnat de forma online (documents, fulls de càlcul o presentacions)
• Adobe: Eina per obtenir un espai de treball en equip lliure (online workspaces)
• Synergia: Permet crear i compartir documents, així com fer discussions i emmagatzemar-les de forma virtual (en anglés)
• Moodle: Entorn d’aprenentatge virtual basat en una plataforma gratuïta amb la que podem crear i compartir espais educatius.
• Sakai: Comunitat d’educadors que busca fomentar l’ensenyament, l’aprenentatge i la recerca online.
• Claroline: Software lliure per implementar fàcilment una plataforma de col·laboració en línia.
• Google Apps for education: Eines gratuïtes de correu electronic i de col·laboració per a centres educatius.
• Mahara: Aplicació web que permet construir un portafolis online on pujar documents, però també actua com a social media al poder col·laborar amb altres usuaris.

Podeu accedir a cadascún d'ells des del nom del recurs, el qual us adreçarà a la web corresponent.

Bones pràctiques amb TIC - Software lliure per a la creació de llibres digitals

Si ens plantegem el paper de les TIC com a mitjans d'ensenyament, hem de partir d'una fase prèvia d'anàlisi de l'instrument que emprarem, fixant-nos en aspectes com si primerament ha estat concebut com una eina educativa o bé de quin tipus de suport es tracta.  Dit d'una altra manera, el que li dóna un significat educatiu a les noves tecnologies són les aplicacions que en fem, és a dir, que per tal que passi d'un simple mitjà audiovisual a un recurs transformador cal focalitzar detingudament en quines són les característiques de l'alumnat que l'emprarà o quins són els continguts que volem tractar.

Llavors, si partim de la premisa del constructivisme social de Vygotsky, veuriem com segons com ho estructurem podrem consturir un o altre nivell d'aprenentatge.

Una mostra d'aquest fet seria la bona pràctica a analitzar, ja que a través d'un exhaustiu anàlisi se'ns indica quins són els elements que contribueixen a definir un software lliure per a la creació de llibres digitals com un recurs educatiu. 

Per exemple, tal i com podem veure en el text que us proposo, aquesta pràctica treballa diferents competències (tractament d'informació, comunicació...), la qual cosa esdevè indispensable en termes d'innovació educativa, però també compta amb un altre element molt important; la fase prèvia d'indagació.

Així, parteix d'una necessitat concreta; donar resposta als canvis que exigeix l'educació per adaptar-se a la societat del coneixement, juntament amb la voluntat dels docents de crear propis materials educatius. Llavors, a partir d'aquest punt, desenvolupa un procés de recerca i anàlisi molt important per veure quina és la eina que ens permetrà adequar-nos a aquestes necessitats, per així anar construint el projecte en base als aprenentatges que es busquen.

Tot i això, el que destaca d'aquesta experiència és que va molt més enllà d'aquest procés, donat que una vegada trobat el recurs l'ajusten i modifiquen de cara al seu context concret d'aplicació per tal d'aconseguir una experiència molt més adequada a les seves necessitats.

Com a reflexió diría que això esdevè essencial per al seu èxit, així com complir altres característiques que, tal i com exposen Chickering y Gamson (1987) defineixen una bona pràctica. Per exemple, seria el cas de promoure un aprenentatge actiu o bé desenvolupar dinàmiques de cooperació entre l'alumnat.

Finalment, també consdiero rellevant destacar els elements d'innovació educativa que conformen aquesta bona pràctica, sobretot pel fet que aquest recurs permet compartir coneixement, ja que que si recordem la definició de TIC, veiem com aquesta és una de les seves característiques principals i, a més, penso que un altre dels seus punts clau és que no tant sols s'hi impliquen els alumnes, sinó que els professors també participen d'aquest enriquiment.

Una forma diferent d'aprendre

És possible aprendre jugant? 

Aquesta és una pregunta que m'he fet moltes vegades, donat que durant molts anys alguns mètodes emprats a les aules semblaven indicar que aprendre i divertir-se són incompatibles, però després d'haver profunditzar en aquest tema diria que el joc SÍ contribueix a l'aprenentatge.

Per això, amb aquesta aportació voldria ressaltar una forma diferent de presentar els continguts d'aprenentatge a l'alumnat, a partir del que es coneix com Game-based learning, un tipus de metodologia educativa on els videojocs esdevenen el principal recurs per a la integració dels coneixements, partint d'avantatges com:

• És una forma divertida d'aprendre i desenvolupar la competència digital
• Permet la col·laboració i el treball en equip 
• L'experiència en primera persona afavoreix la consolidació de conceptes
• Afavoreix a l'aprenentatge d'idiomes, la memòria i la percepció espaial
• Contribueix al desenvolupament de competències com el pensament crític
• Contenen coneixements aplicables a la vida real (per exemple tenir cura d'un animal com es mostra al vídeo adjunt)
• És una manera de portar l'educació més enllà de l'aula
• Treballen la coordinació motriu, donat que actualment molts videojocs requereixen de la interacció amb el moviment

Per tant, veiem com els videojocs poden aportar múltiples beneficis a l'àmbit de l'educació, ja que mitjançant històries interactives podem aprendre jugant, però no tant sols els nens, sinó també el públic adult. A més, considero que un altre dels avantatges a tenir en compte seria que existeixen diverses modalitats de joc, tant pel que fa al seu gènere (aventura gràfica, simulació musical....) com plataforma, la qual cosa permet adaptar-se a les característiques de cada nen.

Tot i això, arrel del que he aprés en el grau de Pedagogia, no considero que aquests hagin d'esdevenir una substitució de la matèria o dels professors, sinó que defensaria la seva utilització com un suport més per a l'aprenentatge, com ho són els llibres. Per tant, des del meu punt de vista, ens trobaríem d'avant d'una eina de recolzament per a l'aprenentatge.

A continuació trobareu un vídeo sobre el tema en qüestió, on s'exposen els resultats d'una experiència sobre l'ús dels videojocs a les aules que va tenir lloc a Escòcia a l'any 2006. En ell s'evidencia com jugar a videojocs pot resultar una activitat molt productiva pels més petits, en contra del que molts pensen, sent un recurs idoni per a processos d'alfabetització.

Per acabar, trobo necessari obrir un espai de reflexió sobre com podem aprofitar les noves tecnologies que tenim al nostre abast, en benefici de la millora educativa, on els videojocs tinguin cabuda al permetre desenvolupar habilitats molt útils de cara a l'aprenentatge en l'entorn escolar. Així mateix, per tot el que he pogut veure considero que es tracta d'una experiència molt enriquidora a l'obrir les portes a una nova modalitat d'aprendre, partint de la corrent innovadora que està vivint l'educació des de fa uns anys amb la integració de les noves tecnologies a l'aula.

El portafolis digital com a instrument d'avaluació

En aquesta ocasió voldria compartir  una imatge molt interessant que he trobat al cercar informació sobre eines d'avaluació basades en les noves tecnologies, sent en aquest cas el portafolis digital. 

                             Barrett, H. (2009) Equilibrio entre los distintos elementos del ePortfolio

Com podeu veure, en ella s'expliquen els diferents punts clau d'un E-Portafolis, i per això penso que ens pot ajudar a clarificar en què consisteix exactament aquesta eina d'aprenentatge, sobretot pel que fa als dos eixos que la composen.

Concretament, s'estableix que aquests són:

• Aprenentatge i Col·laboració, com estem realitzant tots els companys d'aquesta assignatura al poder visionar els continguts dels demés, a la vegada que se'ns permet interactuar entre nosaltres mitjançant comentaris, o bé compartint les nostres reflexions i idees a classe.

• Demostració d'Assoliments, ja que a banda del que s'ha comentat, aquest blog també serveix per avaluar els nostres avenços, per la qual cosa cadascun serà diferent de la resta perquè ho enfoquem de maneres diferents, A més, això es veu reforçat perquè no tenim una limitació de continguts, sinó que cada alumne pot incloure en el seu portafolis digital entrades lliures, com seria el cas d'aquesta.

En resum, a partir de la imatge en qüestió podem veure com es tracta d'un recurs molt complet, donat que estableix un entorn d'aprenentatge personal però a la vegada compartit, i per això considero que els diferents professionals de l'educació hauríem d'apostar pel seu ús donats els múltiples avantatges als que ens condueix.

Si esteu interessats en conèixer més sobre aquest tema, us recomano que visiteu aquest enllaç, on s'explica en detall les principals característiques de l'E-Portafolis.

Competència Digital

En aquest cas, he escollit aquesta imatge per encapçalar aquesta entrada perquè penso que reflecteix molt bé la meva experiència amb les TIC ja que, aludeix a que des de ben petita he disposat d'un ordinador tant a casa com a l'escola.

Això ha permès que durant els anys hagi anat desenvolupant la meva competència digital a partir de diferents motivacions. A més, l'utilitzo per moltes coses al meu dia a dia, majoritàriament per realitzar documents de text o cercar informació, però també té un paper molt important l'oci donat que sóc una gran aficionada als videojocs de PC. Per tant, com el nen de la foto, sempre porto l'ordinador "de la mà".

En definitiva, penso que és molt important prendre consciència sobre que les TIC tenen un paper especialment rellevant en el camp educatiu, ja que opino que poden ser un molt bon suport per fer arribar els continguts de les matèries als alumnes d'una forma diferent. Així, com a Pedagoga, considero que esdevè essencial conèixer quines són les noves tecnologies que tenim al nostre abast, per tal de convertir les TIC en TAC.