Escollir els textos adients pot afectar en gran mesura a la qualitat del procés educatiu que es desenvolupi. Tot i això, tal i com es comenta en el present article, els llibres que s'emprin han d'actuar com a una ajuda o suport al docent, de manera que no podem deixar que tota el procés d'aprenentatge depengui només del que s'exposi al llibre.
D'aquesta manera, destacaria la necessitat de capacitar al professorat per a prendre decisions sobre la confecció o selecció dels continguts més adients, ja que aquí s'evidencia la professionalitat d'aquest. Tot i això cal partir d'un punt comú, que és comptar amb la definició de professionalitat ja que no tots entenen el mateix com veiem en la següent divisió:
- Professionalitat restringida: centrada en la competència a l'aula i en el nen
- Professionalitat amplia: inclou, a més, la consideració de la tasca dins del context de l'escola, la comunitat i la societat (L. Stenhouse, 1984)
Tot i això, per tal de complementar aquesta definició, establiria que el verdader professional seria aquell que sap gestionar una situació complexa, en quant compleixi característiques com procedir de la manera pertinent, combinar diferents recursos disponibles, transferir-los a les situacions, aprendre de l'experiència, aprendre a aprendre i compromís amb la seva tasca.
Tornant als llibres de text, veiem com un dels problemes que més destaquen es que trobem grans diferències segons el professor o el context per molts motius com el cos docent al que pertanyen, l'edat dels alumnes o les matèries que imparteixen, així com la seva experiència docent, el tipus de centre o la ideologia suposa (tradicional, intermitja o progressista). Així, l'autora arriba a la següent conclusió: "Los materiales curriculares que se utilizan pueden dificultar la colaboración profesional si sus propuestas son demasiado cerradas, y hacer innecesario que los equipos docentes, ciclos o departamentos se reúnan para llegar a acuerdos. (López Hernández, 2007)
A partir d'aquesta idea veiem com, segons com es contempli, l'ús d'aquest recurs pot actuar com a suport o bé com a impediment que condueix a la desprofessionalització, de la mateixa manera que les TIC poden esdevenir reproductores o transformadores segons com les concebem dins del proces educatiu.
Seguint amb el que conclou l'autora a partir de la seva investigació, trobem que la utilització dels llibres de text no és un fet sense importància en el desenvolupament de l'ensenyament, donat que per exemple, en relació als continguts, moltes vegades es tracta d'una via de reproducció social i cultural en base a una ideologia.
Per aquest motiu, esdevé imprescindible sotmetre a crítica els continguts que aquests presenten, de manera que el professor no es limiti a un ensenyament transmissor sinó que innovi per millorar la seva professionalitat. Així veiem que cal posar molta atenció a la seva formació en aquest tipus de competències, sobretot en vistes a la millora de la qualitat del procés educatiu, ja que aquesta repercutirà en els ensenyaments que rebin els alumnes. A més, tal i com es veu a l'article, el docent també haurà de ser responsable en quant a establir els límits de la seva autonomia.
Considero que tot el que s'exposa en aquest article té un fort vincle amb l'ús de les TIC a l'aula, ja que podem aprofitar les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies per crear suports didàctics que serveixin al professorat però vetllant perquè aquests no eclipsin la seva activitat. Per tant, veiem com tot dependrà de l'ús que se'n faci i d'aquí la importància de ser crítics davant de les NNTT.
Tot i això, penso que d'aquesta idea també es desprèn la necessitat d'innovar en els llibres de text, sobretot en aquests moments on es poden aprofitar eines com els llibres digitals per convertir les TIC en TAC i que, a la vegada, poden servir per presentar-los de forma més atractiva a l'alumnat i incidir així en la seva motivació.
