Mostrando entradas con la etiqueta competències. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta competències. Mostrar todas las entradas

Llibres de text i professionalitat docent

Escollir els textos adients pot afectar en gran mesura a la qualitat del procés educatiu que es desenvolupi. Tot i això, tal i com es comenta en el present article, els llibres que s'emprin han d'actuar com a una ajuda o suport al docent, de manera que no podem deixar que tota el procés d'aprenentatge depengui només del que s'exposi al llibre.

D'aquesta manera, destacaria la necessitat de capacitar al professorat per a prendre decisions sobre la confecció o selecció dels continguts més adients, ja que aquí s'evidencia la professionalitat d'aquest. Tot i això cal partir d'un punt comú, que és comptar amb la definició de professionalitat ja que no tots entenen el mateix com veiem en la següent divisió: 
  • Professionalitat restringida: centrada en la competència a l'aula i en el nen
  • Professionalitat amplia: inclou, a més, la consideració de la tasca dins del context de l'escola, la comunitat i la societat (L. Stenhouse, 1984)
Tot i això, per tal de complementar aquesta definició, establiria que el verdader professional seria aquell que sap gestionar una situació complexa, en quant compleixi característiques com procedir de la manera pertinent, combinar diferents recursos disponibles, transferir-los a les situacions, aprendre de l'experiència, aprendre a aprendre i compromís amb la seva tasca.

Tornant als llibres de text, veiem com un dels problemes que més destaquen es que trobem grans diferències segons el professor o el context per molts motius com el cos docent al que pertanyen, l'edat dels alumnes o les matèries que imparteixen, així com la seva experiència docent, el tipus de centre o la ideologia suposa (tradicional, intermitja o progressista). Així, l'autora arriba a la següent conclusió: "Los materiales curriculares que se utilizan pueden dificultar la colaboración profesional si sus propuestas son demasiado cerradas, y hacer innecesario que los equipos docentes, ciclos o departamentos se reúnan para llegar a acuerdos. (López Hernández, 2007)

A partir d'aquesta idea veiem com, segons com es contempli, l'ús d'aquest recurs pot actuar com a suport o bé com a impediment que condueix a la desprofessionalització, de la mateixa manera que les TIC poden esdevenir reproductores o transformadores segons com les concebem dins del proces educatiu.

Seguint amb el que conclou l'autora a partir de la seva investigació, trobem que la utilització dels llibres de text no és un fet sense importància en el desenvolupament de l'ensenyament, donat que per exemple, en relació als continguts, moltes vegades es tracta d'una via de reproducció social i cultural en base a una ideologia.

Per aquest motiu, esdevé imprescindible sotmetre a crítica els continguts que aquests presenten, de manera que el professor no es limiti a un ensenyament transmissor sinó que innovi per millorar la seva professionalitat. Així veiem que cal posar molta atenció a la seva formació en aquest tipus de competències, sobretot en vistes a la millora de la qualitat del procés educatiu, ja que aquesta repercutirà en els ensenyaments que rebin els alumnes. A més, tal i com es veu a l'article, el docent també haurà de ser responsable en quant a establir els límits de la seva autonomia.

Considero que tot el que s'exposa en aquest article té un fort vincle amb l'ús de les TIC a l'aula, ja que podem aprofitar les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies per crear suports didàctics que serveixin al professorat però vetllant perquè aquests no eclipsin la seva activitat. Per tant, veiem com tot dependrà de l'ús que se'n faci i d'aquí la importància de ser crítics davant de les NNTT.

Tot i això, penso que d'aquesta idea també es desprèn la necessitat d'innovar en els llibres de text, sobretot en aquests moments on es poden aprofitar eines com els llibres digitals per convertir les TIC en TAC i que, a la vegada, poden servir per presentar-los de forma més atractiva a l'alumnat i incidir així en la seva motivació.

Fent videos amb DomoAnimate

El recurs que analitzo avui és DomoAnimate, una eina interactiva molt interessant que hem trobat a l'apartat "CREA" del portal Edu365, i que et permet crear animacions a partir dels diferents sons i imatges que t'ofereix.


Concretament, està enfocada tant per a alumnes d'Educació Infantil, on considero que pot tenir una aplicació basada més en el visionat que en la creació, com per a nivells més avançats, però penso que seria més idònia per a l'etapa d'Educació Primària i als primers cursos de l'ESO, donat el seu potencial educatiu.

A més, a l'haver-lo tractat en profunditat, he pogut veure com afavoreix al desenvolupament de diverses competències i/o coneixements, com ara:
  • Establir una seqüenciació lògica per a una història (continuïtat)
  • Percepció de l'espai i el temps
  • Treball en equip, si es realitza en parelles o grups
  • Creativitat al no haver-hi limitacions
  • Competència digital (utilitza diversos suports digitals)
  • Competència lingüística, ja que permet editar textos
Així mateix, si ens centrem en els avantatges que podria tenir el suport esmentat, penso que es troben encapçalats pel fet que és una eina molt atractiva visualment per als més petits, a la vegada que esdevé un recurs molt divertit i molt senzill d'utilitzar. A més, és molt complet (permet treballar amb imatges, vódeos, animacions, texts i sons), és molt personalitzable i permet compartir el teu projecte amb els altres.

Respecte als inconvenients, destacaria que només està disponible en anglès, que l'edició de les animacions és limitada (no pots incloure els teus sons o imatges) i que es requereix del suport del professor en etapes primerenques, donat que el tutorial també està en anglès i resultaria massa complex per als alumnes.

Llavors, com a conclusió establiria que conté un gran potencial educatiu, donat el foment d'aspectes com la creativitat dels més petits a la vegada que desenvolupen la seva competència digital, i per tant podria ser idoni per realitzar projectes en parelles o grups petits.

A més, considero que el seu ús esdevé especialment interessant quan es tracta de treballar temàtiques concretes, com Halloween o el Nadal, ja que els alumnes podrien desenvolupar projectes molt originals i divertits sobre aquests temes amb el recurs en qüestió. Pel que fa al seu ús, el definiria com un sistema interactiu en general, però podent arribar a ser transformador si el professor ho enfoca de la manera adient.

Pd. Podeu trobar la meva petita creació de mostra en aquest enllaç.

Una forma diferent d'aprendre

És possible aprendre jugant? 

Aquesta és una pregunta que m'he fet moltes vegades, donat que durant molts anys alguns mètodes emprats a les aules semblaven indicar que aprendre i divertir-se són incompatibles, però després d'haver profunditzar en aquest tema diria que el joc SÍ contribueix a l'aprenentatge.


Per això, amb aquesta aportació voldria ressaltar una forma diferent de presentar els continguts d'aprenentatge a l'alumnat, a partir del que es coneix com Game-based learning, un tipus de metodologia educativa on els videojocs esdevenen el principal recurs per a la integració dels coneixements, partint d'avantatges com:

  • És una forma divertida d'aprendre i desenvolupar la competència digital
  • Permet la col·laboració i el treball en equip 
  • L'experiència en primera persona afavoreix la consolidació de conceptes
  • Afavoreix a l'aprenentatge d'idiomes, la memòria i la percepció espaial
  • Contribueix al desenvolupament de competències com el pensament crític
  • Contenen coneixements aplicables a la vida real (per exemple tenir cura d'un animal com es mostra al vídeo adjunt)
  • És una manera de portar l'educació més enllà de l'aula
  • Treballen la coordinació motriu, donat que actualment molts videojocs requereixen de la interacció amb el moviment
Per tant, veiem com els videojocs poden aportar múltiples beneficis a l'àmbit de l'educació, ja que mitjançant històries interactives podem aprendre jugant, però no tant sols els nens, sinó també el públic adult. A més, considero que un altre dels avantatges a tenir en compte seria que existeixen diverses modalitats de joc, tant pel que fa al seu gènere (aventura gràfica, simulació musical....) com plataforma, la qual cosa permet adaptar-se a les característiques de cada nen.

Tot i això, arrel del que he aprés en el grau de Pedagogia, no considero que aquests hagin d'esdevenir una substitució de la matèria o dels professors, sinó que defensaria la seva utilització com un suport més per a l'aprenentatge, com ho són els llibres. Per tant, des del meu punt de vista, ens trobaríem d'avant d'una eina de recolzament per a l'aprenentatge.

A continuació trobareu un vídeo sobre el tema en qüestió, on s'exposen els resultats d'una experiència sobre l'ús dels videojocs a les aules que va tenir lloc a Escòcia a l'any 2006. En ell s'evidencia com jugar a videojocs pot resultar una activitat molt productiva pels més petits, en contra del que molts pensen, sent un recurs idoni per a processos d'alfabetització.


Per acabar, trobo necessari obrir un espai de reflexió sobre com podem aprofitar les noves tecnologies que tenim al nostre abast, en benefici de la millora educativa, on els videojocs tinguin cabuda al permetre desenvolupar habilitats molt útils de cara a l'aprenentatge en l'entorn escolar. Així mateix, per tot el que he pogut veure considero que es tracta d'una experiència molt enriquidora a l'obrir les portes a una nova modalitat d'aprendre, partint de la corrent innovadora que està vivint l'educació des de fa uns anys amb la integració de les noves tecnologies a l'aula.

Anàlisi d'experiències educatives amb les TIC

En aquest cas us mostro un anàlisi al voltant d'una experiència educativa concreta, la qual consisteix en un projecte radiofònic desenvolupat en una classe de literatura de 4t d'ESO a Matadepera (Barcelona). Per tant, al ser un projecte on les TIC prenen protagonisme, esdevé especialment interessant valorar-lo en relació a quin tipus d'ús se'n fa, és a dir, si el seu l'enfocament és més transformador o reproductiu.

Concretament, considero que aquesta idea ens apropa a una forma diferent d'aplicar les noves tecnologies (incorporar efectes de so, gravacions de veu...) i de variar la metodologia de les classes, creant un entorn de treball més col·laboratiu. Per això, diria que estaríem davant d'un ús transformador al promoure un treball transversal amb el que desenvolupar diverses competències, com la competència digital, la lectura expressiva i treball en equip. 
A més, entre els recursos que empren trobem:
  • Ràdio (el focus central del projecte)
  • Internet (per compartir-lo)
  • Slideshare (presentar visualment el procés)
  • Blogger (seguiment del procés)
  • Audacity (editar els efectes de só)
Per tant, veiem com d'aquesta manera s'afavoreix a que els alumnes s'endinsin en la matèria d'una forma més creativa, donat que s'hi impliquen més activament i això pot comportar més motivació en contra del mètode més reproductiu, que deixa de banda la reflexió de l'experiència i no va més enllà.

ALTRES PROJECTES I PROGRAMES:



A banda del que s'ha comentat, també voldria analitzar un projecte que m'ha cridat molt l'atenció, ja que ens permet veure com les TIC no tant sols tenen cabuda en la vessant acadèmica, sinó que també poden esdevenir una eina per la inclusió social dels joves.

D'aquesta manera, en el programa en qüestió es defensa l'important paper que pot tenir el treball amb mitjans audiovisuals, ja que així es focalitza en competències com el treball en equip o la socialització al realitzar un curtmetratge en grups al final de la formació, mentre que a la vegada també es fomenta la seva empleabilitat al desenvolupar la seva competència digital. Per tant, considero que en aquest cas també estaríem davant d'un ús transformador de les TIC.