Disseny de propostes d'E-Learning

L'origen de l'E-learning es dóna amb la metodologia de l'educació a distància, però des del seu sorgiment aquest concepte ha evolucionat i canviat molt.

Així mateix, segons Manual Area, correspon a la modalitat d'ensenyament-aprenentatge que consisteix en el disseny, posada en pràctica i avaluació d'un curs formatiu a través de xarxes d'ordinadors. Aquesta definició es vincula a la idea d'una relació diferida en el temps entre alumnes i docents dispersos geogràficament, com bé es reflecteix en l'ús d'aules o espais virtuals com Moodle, entre d'altres. Per tant, a partir del que hem vist podríem establir que aquesta aportació ens apropa a un enfocament innovador del procés d'E-A, més centrat en l'estudiant a través d'un aprenentatge actiu, flexible, autònom i col·laboratiu. 

Tot i això també ens podem trobar amb metodologies d'E-learning molt rígides i de caràcter més reproductor/tradicional ja que, com hem vist en diverses ocasions, això dependrà en gran mesura de com plantegem la nostra proposta pedagògica, vinculada a la presència dels següents elements:

• Tecnològic: Correspon a l'aula o espai virtual on desenvolupar la proposta de formació, és a dir, la plataforma que emprarem per planificar el curs i organitzar les activitats d'aprenentatge, entre d'altres funcions.
• Pedagògic: Inclou la informació sobre el curs i les activitats (dimensió informativa i pràxica), així com el plantejament del procés de comunicació amb el docent i la resta de participants, i l'element tutorial i d'avaluació.

Si seguim aprofundint en l'evolució d'aquest concepte, i més concretament en la seva situació al S.XXI, trobem que per autors com Garrison (Garrison et al, 2005) és molt important la presència social al parlar d'E-learning, referint-se a la capacitat dels participants d'una comunitat virtual per projectar-se a ells mateixos social i emocionalment com a persones reals. De la mateixa manera, també focalitzen en la dimensió cognitiva, vinculada al contingut i les interaccions establertes a partir de les diverses activitats d'aprenentatge plantejades.

En aquest punt seguim observant com l'E-learning es fonamenta en un aprenentatge col·laboratiu mediat, al requerir la presència i interconnexió entre diferents agents, però sens dubte també podem fer al·lusió a d'altres trets implicats, com ara:

• Es basa en compartir objectius i distribuir tasques
• Procés d'ensenyament estructurat pel docent (cooperació - col·laboració)
• Treball sobre problemes, casos i projectes
• Treball sobre hipòtesis o formulació de problemes

Totes aquestes característiques de l'aprenentatge a través de la metodologia E-learning, així com la resta d'aspectes tractats sobre aquest concepte, ens condueixen a una visió molt diferent de l'aprenentatge, on el discent esdevé el principal protagonista de l'acció en un entorn que li ofereix múltiples possibilitats d'enriquir-se en la seva dimensió cognitiva i social. 

Tot i això, al tractar aquesta idea també cal contemplar les dificultats que afecten al seu desenvolupament, com el problema referent a la falta de competències dels docents i de l'alumnat en quant a la seva aplicació d'ensenyament superior o en la formació per al treball. En relació a aquest aspecte considero que caldria destacar un concepte que va aparèixer al tractar aquest aspecte en la darrera sessió, corresponent a l'educació enllaunada i que es refereix a l'ús tradicional d'aquest tipus d'eines tecnològiques. Dit d'una altra manera, ens trobaríem amb un cas on, tot i emprar plataformes que permeten més participació de l'alumnat, el docent es limita a deixar la documentació penjada en aquest suport sense cap altre tipus d'interacció, fet que ens condueix a una proposta pedagògica molt pobre al no aprofitar les possibilitats que ofereix aquest entorn.

Llavors, si el que volem es no caure en aquest tipus d'obstacles, esdevé necessari tenir en compte els objectius o requisits que afavoreixen al seu ús innovador, com seria el cas del decàleg de característiques que ens ofereix el ja esmentat Area:

Concretament, veiem com aquest recull posa èmfasi en la tasca de crear espais oberts a la comunicació, no tant basats en la reproducció dels continguts apresos en les activitats d'avaluació, sinó en centrar-nos en una pedagogia de la interactivitat on l'alumne pugui desenvolupar plenament la seva capacitat crítica i de reflexió, fet al que contribueixen en gran mesura els PLE (Personal learning enviroment).

El potencial educatiu de 7scenes

"Tot el món és un escenari i tots els homes i dones són simplement jugadors"? Aquesta és la idea de partida de 7scenes, un complet recurs online amb l'objectiu d'il·lustrar una ciutat o poble mitjançant un recorregut multimèdia, on amb l'ajuda d'un mapa podem anar marcant aquells elements que considerem més rellevants com els museus, penjar una fotografia del paissatge que més ens agradi, o fer un comentari sobre algun comerç.

Principalment, ens trobem davant d'una aplicació amb un gran nombre de possibilitats, les quals van des de descobrir la natura de l'entorn, o explorar una ciutat incidint en els seus museus o institucions culturals, així com veure quins esdeveniments hi tenen lloc, a partir de diferents suports com imatges i fotografies, vídeos i animacions, sons.... per la qual cosa podem veure com compta amb un important caràcter educatiu. 

La seva utilització no tant sols incideix en el desenvolupament de la identitat cultural de la localitat sinó que, a més, ens apropa al concepte de mobile learning a l'emprar els smartphones com a suport per al seu contingut, fet que també contribueix a poder accedir-hi sempre que vulguem i des de qualsevol dispositiu que ho permeti. 

D'aquesta manera, permet incidir en una manera diferent d'aprendre, connectant les aules amb la realitat, i el comptar amb un recurs interactiu com seria el cas d'aquesta mena de videojoc pot contribuir a augmentar la motivació dels estudiants al poder aprendre mentre juguen.

Tot i això, aquests no són els únics avantatges que li podríem atribuir, ja que també caldria destacar els següents:

• És un recurs molt complet al incloure múltiples suports (multimèdia)
• Es pot concebre com un projecte innovador i motivador per l'alumnat
• Permet aprendre sobre la pròpia cultura i incidir en la identitat cultural
• Desenvolupa la competència digital a través dels smartphones
• Activitat dels centres educatius amb projecció comunitària
• Permet compartir el coneixement amb els demès

D'altra banda, aquesta aplicació també comptaria amb alguns inconvenients que poden plantejar alguna dificultat en el seu ús, com ara que la seva utilització pot ser complexa (nivell d'ESO com a mínim) o que només està disponible en anglès, així com que si volem accedir a opcions més avançades es requereix de pagament. 

Si tenim en compte tots els aspectes que s'han comentat, considero que podríem definir 7scenes com un recurs que pot esdevenir un projecte educatiu molt interessant per a qualsevol localitat, ja que permet connectar l'activitat dels centres amb la realitat del seu entorn, tot desenvolupant la competència digital de l'alumnat i tots els que participin en aquesta eina tant innovadora.

Massive Online Open Courses (MOOC)

Els MOOC - Massive Online Open Courses - són un interessant recurs dins de la tipologia formativa online, basats en la interconnexió entre un gran nombre de participants que comparteixen el seu coneixement. Així mateix, dins de les seves característiques també destacaria el fet que comptem amb un gran ventall de continguts molt diversos, ja que plataformes com Udacity o Miriada X, entre moltes altres opcions, ofereixen MOOC's corresponents a diferents branques del saber com informàtica, història i cultura, educació, ciències de la salut i un ampli etcètera.

Tal i com indiquen diversos experts, en aquests moments estan prenent molta força amb motiu de la globalització, fet que contribueix a que podem trobar ofertes formatives de diverses institucions (tant privades com públiques) d'arreu del món. 

A més, un altre dels factors que han contribuït a la seva extensió és el canvi de paradigma educatiu en el que ens trobem immersos; una perspectiva on el protagonista de l'activitat és l'alumne en comptes del docent o el contingut, com en altres moments, i com a conseqüència el docent també s'ha trobat davant d'una ampliació del seu rol com a dinamitzador, com veiem en la docència e-laerning.

Considero que aquest últim factor esdevé especialment important al parlar dels MOOC, donat que el responsable d'impartir aquests cursos haurà de comptar amb les competències necessàries per fer front a aquesta metodologia, sobretot a l'hora de gestionar l'activitat dels participants o estimular la seva participació. Això es déu a que, per exemple, al no ser obligatoris pot ser que molta gent s'hi inscrigui però ho acabi abandonant, o bé a que al no obtenir una titulació oficial al finalitzar el curs es pot perdre la motivació a realitzar-lo. 

Per tant, veiem com la figura del dinamitzador és essencial per establir feedback amb els integrants, tot i que cal ser conscient de la dificultat que suposa el ser cursos sense límit de matriculacions i, de la mateixa manera, tant el docent com els participants requereixen d'una mínima competència digital al ser una metodologia formativa E-learning.

La meva experiència amb els MOOC - Coursera:

Recentement vaig cursar un MOOC oferit pel portal Coursera, titulat "Videogames and Learning", per la qual cosa voldria parlar del potencial educatiu dels MOOC contemplant-ho des de la meva pròpia experiència, la qual considero que ha estat molt enriquidora i profitosa, sobretot pel fet que al ser totalment en línia et permet disposar dels materials necessaris o accedir al curs des de qualsevol dispositiu tecnològic que ho permeti. 

A més, la meva motivació al realitzar el curs va ser poder experimentar una modalitat formativa diferent, tot i que el ser gratuït també esdevé un gran al·licient, de manera que en aquest aspecte establiria la diferència amb la universitat on els motius estan més encarats a obtenir una certificació oficial, que en el cas dels MOOC seria secundari ja que no obtens una titulació sinó un certificat d'acompliment del curs. 

D'altra banda, el model i estructuració dels MOOC permet l'autogestió del temps, mentre que a la universitat es requereix més adaptació als ritmes marcats pels professors, i no ha requerit gaire dedicació en quant a tasques d'avaluació, la qual es fonamenta en un seguiment continu a l'entregar setmanalment alguna activitat o fer alguna reflexió als fòrums. Tot i això, el que més remarcaria d'aquest punt és la interessant metodologia d'avaluació per companys, molt propi de la docència e-learning, fomentant així la participació activa.

Així mateix, definiria que gran part del seu potencial recau en poder compartir experiències i coneixements amb molts usuaris d'arreu del món, esdevenint una activitat molt profitosa, tot i que la "part dolenta" és que no tots partim del mateix nivell i, més, es perd la individualització i adaptació del context a l'alumne.

En definitiva, considero que els MOOC tenen molts punts a favor per formar part del futur de l'educació, ja que aunen els grans beneficis de l'e-learning com el permetre la pròpia gestió del temps, la facilitat d'accés o el fet que arriben a moltes persones, dins d'un ambient més informal que afavoreix a la participació dels seus integrants, així com el comptar amb una gran varietat de continguts disponibles. A més, altres factors que contribueixen a la seva extensió és que, cada vegada més, moltes institucions de renom estan participant en activitats com aquestes.

Identitat digital, què és i com gestionar-la?

Aquest és un concepte que ha anat apareixent en diverses de les lectures que he fet sobre el tema de al tecnologia educativa, com ara en els reptes de la tecnologia que exposava Nicholas C. Burbules en l'entrevista analitzada. Per això, vaig decidir aprofundir en aquesta temàtica i el primer que voldria destacar és que en la meva recerca d'informació he trobat al·lusions molt diverses al terme d'identitat digital.

Així mateix, en el text titulat La gestión de la identidad digital, les autores es refereixen a ell com la imatge que donem de nosaltres mateixos en la cibercultura, relacionant-ho amb la privacitat o la seguretat en Internet. Penso que aquesta aproximació resulta molt interessant ja que ens apropa a la idea que aquesta imatge es produeix a partir d'un procés de construcció, el qual va prenent forma a partir dels nostres comentaris, arxius o les accions que realitzem en general a l'emprar Internet.

Tot i això, on més referències he trobat al respecte és en el camp del màrqueting i de l'empresa, on aquest concepte cada vegada pren més importància en la vessant de la selecció de personal o bé a l'hora d'establir acords de negocis amb altres organitzacions. Dit d'una altra manera, haurem de tenir molta cura de les nostres aportacions a la xarxa ja que si estem buscant treball pot ser que, encara que estiguem molt qualificats, no puguem accedir a aquella vacant segons el que projectem de nosaltres mateixos a la web (comentaris, fotografies...).

Llavors, veiem com l'ús que fem de les noves tecnologies està sotmès a la privacitat, on hem d'establir els límits de què compartim, on i amb quí, ja que quan fem servir alguna eina o recurs tecnològic deixem la nostra empremta. Per exemple, dades com el nostre correu electrònic o telèfon poden quedar enregistrades sense que ho sapiguem, per la qual cosa també esdevé important posar atenció en les condicions de privacitat en quant a la protecció de dades dels llocs web que visitem. 

Enfocant-ho des d'una altra mirada, i en relació a aquest aspecte, penso que hauríem de reflexionar sobre que la participació activa en la nova cultura digital pot tenir molts beneficis, per la qual cosa hem de fomentar aquest esperit col·laboratiu entre els més joves donades les seves repercussions al permetre enriquir l'aprenentatge.

Seguint amb la visió educativa, considero que els centres educatius també n'han de fer ressò, en quant al fet que les noves tecnologies cada vegada es troben més presents en aquest entorn. Per això, els professionals de l'educació no ens hem de limitar a transmetre als alumnes com funcionen aquestes eines, sinó també incidir en com fer-ne un ús responsable, com ja s'ha comentat amb anterioritat. 

El principal vehicle per a aconseguir-ho serà un docent competent i ben format en la matèria, per tal que pugui ensenyar al seu públic com actuar en les xarxes socials de manera responsable en vistes al seu propi benefici i en relació a l'aprenentatge. A més, això ens condueix a la necessitat de conscienciar a tots els que facin ús d'aquest tipus de tecnologia que tinguin molt present la seva identitat digital, fomentant el desenvolupament de competències que facin aquesta meta quelcom viable des de les dues vessants; la teoria (coneixement de l'entorn digital com webs 2.0) i la pràctica (com per exemple processos de socialització online). 

En definitiva, penso que podríem resumir la identitat digital com allò que identifica a una persona en l'entorn web, idea en la que us recomano aprofundir visionant el següent vídeo al apropar-nos a aquest terme d'una manera concisa i molt aclaridora.

Digital Identity (TED - Mario Rodríguez)

De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0

En aquesta ocasió aprofundirem en un article de Manuel Area i Teresa Pessoa, basat en els conceptes de cultura sòlida i cultura líquida a partir de la idea que exposa Bauman (2006) sobre que les noves tecnologies de la informació i el coneixement han suposat processos de canvi socioculturals a l'actualitat. Això es pot veure reflectit en la terminologia en qüestió on, segons el caràcter de la informació, el coneixement o les relacions, podem definir si es tracta d'un o altre tipus de cultura.

Així, la cultura sòlida al·ludeix a l'estabilitat o la materialitat, però ara amb l'aparició de la Web 2.0 tothom pot arribar al coneixement i compartir-lo, fins i tot construir-lo, per tant estaríem parlant d'una cultura líquida o fluida, ja que es fa necessària la constant adaptació dels coneixements per no quedar obsolets en una realitat tant canviant com l'actual.

Tot i això, penso que un dels punts clau en el que ens hauríem de centrar és que recursos com la Web 2.0 (plataforma de serveis que permet la participació i la inclusió de diferents suports) no tant sols han repercutit a l'educació, sinó que també podem observar la seva influència en la gestió de les organitzacions o en la manera de comunicar-nos, creant també noves professions com el cas del Community Manager. Per tant, veiem com aquest canvi va de la mà de molta informació construída socialment, fet on torna a aparèixer el llegat de la concepció vygotskiana de l'aprenentatge. De la mateixa manera, considero que també podríem al·ludir a la bretxa digital que s'anomenava Burbules, però també a la de caràcter generacional donada la necessitat d'alfabetització digital en determinats col·lectius.

En quant al tema de l'alfabetització, els professionals de l'educació com els pedagogs podem tenir un paper molt important, sobretot des de les aportacions de l'educació mediàtica crítica per anar més enllà de la simple capacitació tal i com exposa Dolan (2010).

Per tant, si el que volem és aconseguir aquest objectiu, haurem de contemplar el desenvolupament de diverses competències al voltant de la Web 2.0, com seria el cas de les referents als següents àmbits, però sempre vetllant per la seva interrelació en un projecte integrador:

• Competències instrumentals: basades en el domini tècnic (pràctica)
• Competències cognitives: coneixements i habilitats específiques (crítica)
• Competències socioculturals: creació de textos i relacions (comunicació)
• Competències axiològiques: influència en l'entorn cultural i polític (valors)
• Competències emocionals: experiències en l'entorn digital (accions)

En definitiva, veiem com el procés d'alfabetització que es proposa és bastant complex però, sens dubte, molt beneficiós al poder dotar a la persona de coneixements i habilitats que li permetin fer un plé ús responsable dels recursos digitals, participant així en l'anomenada cultura líquida. Per tant, del punt de vista més pedagògic considero que es tracta d'una percepció molt encertada al no quedar-se només en la part instrumental, sinó que va més enllà per focalitzar en els valors i actituds que promoguin una construcció crítica de la seva identitat digital.