Llibres de text i professionalitat docent

Escollir els textos adients pot afectar en gran mesura a la qualitat del procés educatiu que es desenvolupi. Tot i això, tal i com es comenta en el present article, els llibres que s'emprin han d'actuar com a una ajuda o suport al docent, de manera que no podem deixar que tota el procés d'aprenentatge depengui només del que s'exposi al llibre.

D'aquesta manera, destacaria la necessitat de capacitar al professorat per a prendre decisions sobre la confecció o selecció dels continguts més adients, ja que aquí s'evidencia la professionalitat d'aquest. Tot i això cal partir d'un punt comú, que és comptar amb la definició de professionalitat ja que no tots entenen el mateix com veiem en la següent divisió: 

• Professionalitat restringida: centrada en la competència a l'aula i en el nen
• Professionalitat amplia: inclou, a més, la consideració de la tasca dins del context de l'escola, la comunitat i la societat (L. Stenhouse, 1984)

Tot i això, per tal de complementar aquesta definició, establiria que el verdader professional seria aquell que sap gestionar una situació complexa, en quant compleixi característiques com procedir de la manera pertinent, combinar diferents recursos disponibles, transferir-los a les situacions, aprendre de l'experiència, aprendre a aprendre i compromís amb la seva tasca.

Tornant als llibres de text, veiem com un dels problemes que més destaquen es que trobem grans diferències segons el professor o el context per molts motius com el cos docent al que pertanyen, l'edat dels alumnes o les matèries que imparteixen, així com la seva experiència docent, el tipus de centre o la ideologia suposa (tradicional, intermitja o progressista). Així, l'autora arriba a la següent conclusió: "Los materiales curriculares que se utilizan pueden dificultar la colaboración profesional si sus propuestas son demasiado cerradas, y hacer innecesario que los equipos docentes, ciclos o departamentos se reúnan para llegar a acuerdos. (López Hernández, 2007)

A partir d'aquesta idea veiem com, segons com es contempli, l'ús d'aquest recurs pot actuar com a suport o bé com a impediment que condueix a la desprofessionalització, de la mateixa manera que les TIC poden esdevenir reproductores o transformadores segons com les concebem dins del proces educatiu.

Seguint amb el que conclou l'autora a partir de la seva investigació, trobem que la utilització dels llibres de text no és un fet sense importància en el desenvolupament de l'ensenyament, donat que per exemple, en relació als continguts, moltes vegades es tracta d'una via de reproducció social i cultural en base a una ideologia.

Per aquest motiu, esdevé imprescindible sotmetre a crítica els continguts que aquests presenten, de manera que el professor no es limiti a un ensenyament transmissor sinó que innovi per millorar la seva professionalitat. Així veiem que cal posar molta atenció a la seva formació en aquest tipus de competències, sobretot en vistes a la millora de la qualitat del procés educatiu, ja que aquesta repercutirà en els ensenyaments que rebin els alumnes. A més, tal i com es veu a l'article, el docent també haurà de ser responsable en quant a establir els límits de la seva autonomia.

Considero que tot el que s'exposa en aquest article té un fort vincle amb l'ús de les TIC a l'aula, ja que podem aprofitar les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies per crear suports didàctics que serveixin al professorat però vetllant perquè aquests no eclipsin la seva activitat. Per tant, veiem com tot dependrà de l'ús que se'n faci i d'aquí la importància de ser crítics davant de les NNTT.

Tot i això, penso que d'aquesta idea també es desprèn la necessitat d'innovar en els llibres de text, sobretot en aquests moments on es poden aprofitar eines com els llibres digitals per convertir les TIC en TAC i que, a la vegada, poden servir per presentar-los de forma més atractiva a l'alumnat i incidir així en la seva motivació.

Pedagogia de la Interactivitat

Aquest article de Roberto Aparici i Marco Silva, pertanyent a la revista comunicar, ens porta a reflexionar sobre les possibilitats d'aprenentatge que es troben darrere de les TIC, partint de la necessitat de canviar la nostra mentalitat sobre un procés d'ensenyament-aprenentatge basat en la unidireccionalitat i limitat a la transmissió de coneixements. 

Principalment, defensa que el que veritablement requereix el sistema educatiu actual per millorar és la participació activa dels alumnes, els quals han de passar de ser espectadors a actors. Per tant, veiem com aquesta perspectiva es contraposa amb el model més tradicional que podem relacionar amb la pedagogia transmissiva, fonamentada en "l'aprenentatge de masses" on el coneixement es vincula a un monopoli amb estàndards establerts, i que es vincula amb els conceptes d'instrucció i l'individualisme que a l'article es tradueixen com "escuela museo".

Així mateix, la interacció que es proposa ha d'estar fonamentada en els següents principis:

• Participació - Intervenció
• Bidireccionalitat - Hibridació
• Permutabilitat - Potencialitat

Model FEED-FEED:

Un dels aspectes que més destacaria del text en qüestió és el plantejament del Model Feed-Feed (Aparici, 2011), en el qual s'estableix que per assolir l'èxit en el procés comunicatiu caldrà contemplar la retroalimentació de tots els participants, i el qual va més enllà del feedback al no contemplar només rebre missatges. D'aquesta manera, el feed-feed es concep com un procés de construcció comú on no s'estableixen divisions de cap naturalesa, i en el qual esdevé imprescindible establir una relació basada en el compromís, la col·laboració i la solidaritat, on l'alumne passi de ser un consumidor de la informació a un editor o autor.

Personalment, considero que aquesta teoria té un fort vincle amb l'aprenentatge constructiu que exposa Vygotsky, ja que observem la voluntat d'allunyar-se de a comunicació tradicional per anar cap a una comunicació on participin molts agents de forma lliure, contribuint en gran mesura a l'enriquiment de les relacions que s'estableixin per tots els punts de vista que es poden aportar. A més, considero que el que s'exposa es troba molt relacionat amb les possibilitats que ofereixen els Entorns Virtuals d'Aprenentatge, en quant a la oportunitat d'interactuar amb altres persones a partir de diferents experiències, coneixements... que cadascun dels integrants pot compartir amb la resta de membres a través dels fòrums o d'altres possibilitats.

Respecte a la idea de participació i interactivitat, és evident que un dels punts on caldrà incidir és en el paper de l'alumnat respecte a l'aprenentatge, perquè el model que exposen Aparici i Silva no es pot concebre si aquest no produeix continguts i es limita a reproduir els que li proporciona el docent. 

Considero que un bon recurs per exemplificar-ho seria el cas dels nostres blogs, on partim de la base del que es treballa a classe però després cadascun de nosaltres ho adapta, integra les seves pròpies reflexions, i ho transforma compartint-ho amb els altres, arribant a un contingut personalitzat a través de la nostra implicació activa que es millora amb els suggeriments o propostes de la nostra professora o dels companys conduint-nos a un aprenentatge col·laboratiu.

Internet com recurs per a la interactivitat:

Tal i com he comentat, existeixen diverses eines com els EVA o els blogs que poden contribuir a establir una pedagogia interactiva, tot i que cal tenir en compte que això dependrà, com hem incidit en molts altres casos, del que es pretengui aconseguir o el que el docent hagi plantejat. Així, en aquest article s'evidencia que moltes vegades s'infrautilitzen les potencialitats comunicatives que ofereix aquest entorn, limitant-se a compartir arxius però sense cap tipus d'activitat que vagi més enllà, sinó que trasllada les estratègies més tradicionals de l'aula cap a aquestes plataformes. 

A més, vinculat amb aquesta idea, considero especialment rellevant l'aportació de García Canclini (2007), el qual asseyala que "la comunicación dialógica a través de las redes virtuales cambian los modos de relacionarse, de reunirse, amar y saberse amados o acaso imaginarlo"

En aquest punt podem observar un dels principals reptes que es plantegen al sistema educatiu que, com tots els altres que s'han esmentat, es troba condicionat pel fet que el sistema educatiu tradicional ja no té cabuda dins del model de societat on estem immersos. Per tant, cal destacar la importància d'actualització del docent i la seva capacitat d'adaptar-se a les noves estratègies que permetin aprofitar les possibilitats de l'entorn web per aconseguir més i millors aprenentatges.

Identitat digital, què és i com gestionar-la?

Aquest és un concepte que ha anat apareixent en diverses de les lectures que he fet sobre el tema de al tecnologia educativa, com ara en els reptes de la tecnologia que exposava Nicholas C. Burbules en l'entrevista analitzada. Per això, vaig decidir aprofundir en aquesta temàtica i el primer que voldria destacar és que en la meva recerca d'informació he trobat al·lusions molt diverses al terme d'identitat digital.

Així mateix, en el text titulat La gestión de la identidad digital, les autores es refereixen a ell com la imatge que donem de nosaltres mateixos en la cibercultura, relacionant-ho amb la privacitat o la seguretat en Internet. Penso que aquesta aproximació resulta molt interessant ja que ens apropa a la idea que aquesta imatge es produeix a partir d'un procés de construcció, el qual va prenent forma a partir dels nostres comentaris, arxius o les accions que realitzem en general a l'emprar Internet.

Tot i això, on més referències he trobat al respecte és en el camp del màrqueting i de l'empresa, on aquest concepte cada vegada pren més importància en la vessant de la selecció de personal o bé a l'hora d'establir acords de negocis amb altres organitzacions. Dit d'una altra manera, haurem de tenir molta cura de les nostres aportacions a la xarxa ja que si estem buscant treball pot ser que, encara que estiguem molt qualificats, no puguem accedir a aquella vacant segons el que projectem de nosaltres mateixos a la web (comentaris, fotografies...).

Llavors, veiem com l'ús que fem de les noves tecnologies està sotmès a la privacitat, on hem d'establir els límits de què compartim, on i amb quí, ja que quan fem servir alguna eina o recurs tecnològic deixem la nostra empremta. Per exemple, dades com el nostre correu electrònic o telèfon poden quedar enregistrades sense que ho sapiguem, per la qual cosa també esdevé important posar atenció en les condicions de privacitat en quant a la protecció de dades dels llocs web que visitem. 

Enfocant-ho des d'una altra mirada, i en relació a aquest aspecte, penso que hauríem de reflexionar sobre que la participació activa en la nova cultura digital pot tenir molts beneficis, per la qual cosa hem de fomentar aquest esperit col·laboratiu entre els més joves donades les seves repercussions al permetre enriquir l'aprenentatge.

Seguint amb la visió educativa, considero que els centres educatius també n'han de fer ressò, en quant al fet que les noves tecnologies cada vegada es troben més presents en aquest entorn. Per això, els professionals de l'educació no ens hem de limitar a transmetre als alumnes com funcionen aquestes eines, sinó també incidir en com fer-ne un ús responsable, com ja s'ha comentat amb anterioritat. 

El principal vehicle per a aconseguir-ho serà un docent competent i ben format en la matèria, per tal que pugui ensenyar al seu públic com actuar en les xarxes socials de manera responsable en vistes al seu propi benefici i en relació a l'aprenentatge. A més, això ens condueix a la necessitat de conscienciar a tots els que facin ús d'aquest tipus de tecnologia que tinguin molt present la seva identitat digital, fomentant el desenvolupament de competències que facin aquesta meta quelcom viable des de les dues vessants; la teoria (coneixement de l'entorn digital com webs 2.0) i la pràctica (com per exemple processos de socialització online). 

En definitiva, penso que podríem resumir la identitat digital com allò que identifica a una persona en l'entorn web, idea en la que us recomano aprofundir visionant el següent vídeo al apropar-nos a aquest terme d'una manera concisa i molt aclaridora.

Digital Identity (TED - Mario Rodríguez)

Entrevista a Burbules: Els reptes de la tecnologia

Aquesta entrevista a Nicholas C. Burbules ens apropa al tema dels riscs o problemes vinculats a la implicació de les noves tecnologies a l'àmbit educatiu, partint de tres focus concrets.

En primer lloc, trobaríem la bretxa digital donada per la procedència de la persona i el seu nivell d'accés a les noves tecnologies, donat que això limitarà les seves possibilitats de fer-ne un ús total. Això consisteix en un aspecte rellevant del qual partir abans d'emprar aquestes eines en un context determinat, però també hem de tenir present el factor econòmic al condicionar el poder disposar dels recursos necessaris. A més, l'accés a les noves tecnologies també repercuteix en altres aspectes com ara, tal i com comenta Burbules, en que els joves que facin servir aquestes eines poden accedir a beneficis com avantatges de cara a trobar treball.

A més, segons el meu punt de vista, a aquesta bretxa digital que comenta Burbules hi podríem incloure la bretxa generacional, perquè en moments com l'actual aquesta es fa més evident que mai ja que els joves d'ara no es comuniquen ni relacionen de la mateixa manera que ho feien els seus pares o avis a la seva edat, la qual cosa considero que també s'hauria de contemplar.

El segon aspecte en el que incideix és l'ús que en fan els joves fóra de l'aula, on es planteja si el professor hauria de prohibir l'ús que no respongui a paràmetres educatius. En aquest cas penso que tots els professionals de l'educació tenim moltes coses a dir, com ara amb la conscienciació sobre cóm fer un bon ús responsable de les TIC, de la mateixa manera que també caldria incidir en l'important tema de cuidar la identitat digital.

Finalment, Burbules exposa un darrer repte que consisteix en la implicació a les nostres vides i com aprofitar-los, on els seus arguments es dirigeixen a destacar el valor dels recursos educatius. Llavors, partint del fet que són tant valuosos per als docents i l'alumnat, on hem de focalitzar és en pensar com emprar-los, fet que ens porta a reflexionar sobre el reiterat tema de l'objectiu que volem aconseguir (un sistema reproductor, interactiu o de caràcter transformador).

Com a conclusió, penso que l'interès d'aquesta entrevista recau en que ens obre un nou punt de vista al parlar-nos també de la part problemàtica de les noves tecnologies, és a dir, que el definir-les com a "bones o dolentes" dependrà en gran mesura de l'ús que en faci l'educador. Per tant, s'obren nous dilemes davant els múltiples propòsits que hi pot haver darrere d'aquests suports, on el professional de l'educació haurà de posar èmfasi en transmetre als més joves cóm beneficiar-se de la tecnologia, tant des de l'educació com per al seu ús diari, i és que tal i com afirma l'autor en qüestió, lo más importante es comprender que la naturaleza de la tecnologia está cambiando.