Mostrando entradas con la etiqueta interacció. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta interacció. Mostrar todas las entradas

Massive Online Open Courses (MOOC)

Els MOOC - Massive Online Open Courses - són un interessant recurs dins de la tipologia formativa online, basats en la interconnexió entre un gran nombre de participants que comparteixen el seu coneixement. Així mateix, dins de les seves característiques també destacaria el fet que comptem amb un gran ventall de continguts molt diversos, ja que plataformes com Udacity o Miriada X, entre moltes altres opcions, ofereixen MOOC's corresponents a diferents branques del saber com informàtica, història i cultura, educació, ciències de la salut i un ampli etcètera.

Tal i com indiquen diversos experts, en aquests moments estan prenent molta força amb motiu de la globalització, fet que contribueix a que podem trobar ofertes formatives de diverses institucions (tant privades com públiques) d'arreu del món. 

A més, un altre dels factors que han contribuït a la seva extensió és el canvi de paradigma educatiu en el que ens trobem immersos; una perspectiva on el protagonista de l'activitat és l'alumne en comptes del docent o el contingut, com en altres moments, i com a conseqüència el docent també s'ha trobat davant d'una ampliació del seu rol com a dinamitzador, com veiem en la docència e-laerning.

Considero que aquest últim factor esdevé especialment important al parlar dels MOOC, donat que el responsable d'impartir aquests cursos haurà de comptar amb les competències necessàries per fer front a aquesta metodologia, sobretot a l'hora de gestionar l'activitat dels participants o estimular la seva participació. Això es déu a que, per exemple, al no ser obligatoris pot ser que molta gent s'hi inscrigui però ho acabi abandonant, o bé a que al no obtenir una titulació oficial al finalitzar el curs es pot perdre la motivació a realitzar-lo. 

Per tant, veiem com la figura del dinamitzador és essencial per establir feedback amb els integrants, tot i que cal ser conscient de la dificultat que suposa el ser cursos sense límit de matriculacions i, de la mateixa manera, tant el docent com els participants requereixen d'una mínima competència digital al ser una metodologia formativa E-learning.

La meva experiència amb els MOOC - Coursera:

Recentement vaig cursar un MOOC oferit pel portal Coursera, titulat "Videogames and Learning", per la qual cosa voldria parlar del potencial educatiu dels MOOC contemplant-ho des de la meva pròpia experiència, la qual considero que ha estat molt enriquidora i profitosa, sobretot pel fet que al ser totalment en línia et permet disposar dels materials necessaris o accedir al curs des de qualsevol dispositiu tecnològic que ho permeti. 

A més, la meva motivació al realitzar el curs va ser poder experimentar una modalitat formativa diferent, tot i que el ser gratuït també esdevé un gran al·licient, de manera que en aquest aspecte establiria la diferència amb la universitat on els motius estan més encarats a obtenir una certificació oficial, que en el cas dels MOOC seria secundari ja que no obtens una titulació sinó un certificat d'acompliment del curs. 

D'altra banda, el model i estructuració dels MOOC permet l'autogestió del temps, mentre que a la universitat es requereix més adaptació als ritmes marcats pels professors, i no ha requerit gaire dedicació en quant a tasques d'avaluació, la qual es fonamenta en un seguiment continu a l'entregar setmanalment alguna activitat o fer alguna reflexió als fòrums. Tot i això, el que més remarcaria d'aquest punt és la interessant metodologia d'avaluació per companys, molt propi de la docència e-learning, fomentant així la participació activa.

Així mateix, definiria que gran part del seu potencial recau en poder compartir experiències i coneixements amb molts usuaris d'arreu del món, esdevenint una activitat molt profitosa, tot i que la "part dolenta" és que no tots partim del mateix nivell i, més, es perd la individualització i adaptació del context a l'alumne.

En definitiva, considero que els MOOC tenen molts punts a favor per formar part del futur de l'educació, ja que aunen els grans beneficis de l'e-learning com el permetre la pròpia gestió del temps, la facilitat d'accés o el fet que arriben a moltes persones, dins d'un ambient més informal que afavoreix a la participació dels seus integrants, així com el comptar amb una gran varietat de continguts disponibles. 
A més, altres factors que contribueixen a la seva extensió és que, cada vegada més, moltes institucions de renom estan participant en activitats com aquestes.

Pedagogia de la Interactivitat

Aquest article de Roberto Aparici i Marco Silva, pertanyent a la revista comunicar, ens porta a reflexionar sobre les possibilitats d'aprenentatge que es troben darrere de les TIC, partint de la necessitat de canviar la nostra mentalitat sobre un procés d'ensenyament-aprenentatge basat en la unidireccionalitat i limitat a la transmissió de coneixements. 

Principalment, defensa que el que veritablement requereix el sistema educatiu actual per millorar és la participació activa dels alumnes, els quals han de passar de ser espectadors a actors. Per tant, veiem com aquesta perspectiva es contraposa amb el model més tradicional que podem relacionar amb la pedagogia transmissiva, fonamentada en "l'aprenentatge de masses" on el coneixement es vincula a un monopoli amb estàndards establerts, i que es vincula amb els conceptes d'instrucció i l'individualisme que a l'article es tradueixen com "escuela museo".

Així mateix, la interacció que es proposa ha d'estar fonamentada en els següents principis:
  • Participació - Intervenció
  • Bidireccionalitat - Hibridació
  • Permutabilitat - Potencialitat

Model FEED-FEED:

Un dels aspectes que més destacaria del text en qüestió és el plantejament del Model Feed-Feed (Aparici, 2011), en el qual s'estableix que per assolir l'èxit en el procés comunicatiu caldrà contemplar la retroalimentació de tots els participants, i el qual va més enllà del feedback al no contemplar només rebre missatges. D'aquesta manera, el feed-feed es concep com un procés de construcció comú on no s'estableixen divisions de cap naturalesa, i en el qual esdevé imprescindible establir una relació basada en el compromís, la col·laboració i la solidaritat, on l'alumne passi de ser un consumidor de la informació a un editor o autor.

Personalment, considero que aquesta teoria té un fort vincle amb l'aprenentatge constructiu que exposa Vygotsky, ja que observem la voluntat d'allunyar-se de a comunicació tradicional per anar cap a una comunicació on participin molts agents de forma lliure, contribuint en gran mesura a l'enriquiment de les relacions que s'estableixin per tots els punts de vista que es poden aportar. A més, considero que el que s'exposa es troba molt relacionat amb les possibilitats que ofereixen els Entorns Virtuals d'Aprenentatge, en quant a la oportunitat d'interactuar amb altres persones a partir de diferents experiències, coneixements... que cadascun dels integrants pot compartir amb la resta de membres a través dels fòrums o d'altres possibilitats.
Respecte a la idea de participació i interactivitat, és evident que un dels punts on caldrà incidir és en el paper de l'alumnat respecte a l'aprenentatge, perquè el model que exposen Aparici i Silva no es pot concebre si aquest no produeix continguts i es limita a reproduir els que li proporciona el docent. 
Considero que un bon recurs per exemplificar-ho seria el cas dels nostres blogs, on partim de la base del que es treballa a classe però després cadascun de nosaltres ho adapta, integra les seves pròpies reflexions, i ho transforma compartint-ho amb els altres, arribant a un contingut personalitzat a través de la nostra implicació activa que es millora amb els suggeriments o propostes de la nostra professora o dels companys conduint-nos a un aprenentatge col·laboratiu.

Internet com recurs per a la interactivitat:

Tal i com he comentat, existeixen diverses eines com els EVA o els blogs que poden contribuir a establir una pedagogia interactiva, tot i que cal tenir en compte que això dependrà, com hem incidit en molts altres casos, del que es pretengui aconseguir o el que el docent hagi plantejat. Així, en aquest article s'evidencia que moltes vegades s'infrautilitzen les potencialitats comunicatives que ofereix aquest entorn, limitant-se a compartir arxius però sense cap tipus d'activitat que vagi més enllà, sinó que trasllada les estratègies més tradicionals de l'aula cap a aquestes plataformes. 

A més, vinculat amb aquesta idea, considero especialment rellevant l'aportació de García Canclini (2007), el qual asseyala que "la comunicación dialógica a través de las redes virtuales cambian los modos de relacionarse, de reunirse, amar y saberse amados o acaso imaginarlo"

En aquest punt podem observar un dels principals reptes que es plantegen al sistema educatiu que, com tots els altres que s'han esmentat, es troba condicionat pel fet que el sistema educatiu tradicional ja no té cabuda dins del model de societat on estem immersos. Per tant, cal destacar la importància d'actualització del docent i la seva capacitat d'adaptar-se a les noves estratègies que permetin aprofitar les possibilitats de l'entorn web per aconseguir més i millors aprenentatges.

Multimèdia educatiu

El concepte de multimèdia educatiu ha anat evolucionant amb el temps, buscant cada vegada més la interacció i el diàleg que els diferents programes permeten en relació amb l'usuari. 

Així mateix, podem veure com el software educatiu ens ofereix aquesta possibilitat perquè el canvi en la tecnologia dels ordinadors ho ha permès, al poder contemplar opcions més avançades. Per exemple, podem observar una gran proliferació d'aquest tipus de programes en forma de jocs educatius en CD-ROM a partir dels anys 90, mentre que ara tots aquests recursos es troben en línia.

Aquest esdevé un avantatge molt significatiu, ja que permet que els facin servir moltes persones i fins i tot de forma conjunta, millorant el seu accés. A més, ens podem trobar amb diferents tipologies d'aquests programes, com les que es plantegen a continuació: 

  Tipus de programes:
  • Exercitació (com seria el cas dels exercicis que ofereix el portal edu365) 
  • Programes tutorials o tutorials experts (es troben en aquesta categoria si exposen contingut abans de fer l'exercici)
  • Bases de dades (reculls on podem consultar informació segons el nostre interès)
  • Simuladors (permeten l'experimentació)
  • Constructors o micromóns (basats en construir amb programació, partint de determinats components i regles, com el cas de Scratch)
  • Programes eina (editors de vídeo, text... per editar i crear informació)
Una vegada hem definit els diferents softwares, haurem de contemplar quins avantatges tenen cadascun d'ells, segons el tipus d'interacció que perseguim en l'activitat educativa ja que, com hem vist amb la nostra pròpia experiència, en els casos que vulguem incidir en l'exercitació emprarem l'Edu365, mentre que si volem incidir en una demanda cognitiva més altra recorreríem al Scratch ja que la programació requereix més dedicació i esforç.

A més, també veiem com les activitats dels programes esmentats comencen a ser més diverses a partir dels programes de bases de dades. Llavors, a l'hora d'escollir una o altra eina haurem de qüestionar-nos quina és l'activitat que perseguim, si més memorística o d'exploració, per tal de poder triar la més idònia, tot i que també caldrà contemplar els següents criteris d'anàlisi: Caràcter multimèdia, què aporta la imatge a l'aprenentatge, navegació, funcionament tècnic o bé el seu disseny.

Jo penso que els exemples més constructors són els més favorables per promoure el pensament rigorós de l'alumnat, així com facilitar la comprensió de conceptes generals a la vegada que esdevenen molt potents per establir relacions.
  
Exemple 1 - Scratch:

Es tracta d'un programa enfocat a nens petits, molt divertit però amb una dificultat afegida vinculada al llenguatge de programació. La seva interacció cognitiva es basa en la interpretació reconstructiva mitjançant el descobriment i l'exploració dels diferents comandaments, per la qual cosa veuríem com té una alta demanda cognitiva.


Exemple 2 - Edu365:

En aquest cas m'he centrat en un apartat concret del portal Edu365, dins del qual podem trobar programes d'exercitació. Per tant, estan basats en un ensenyament instructiu amb unes possibilitats limitades, ja que les marca el programa en qüestió, malgrat que té molts punts positius com ara que al finalitzar les activitats l'alumne pot veure la seva avaluació així com el fet de ser una manera interactiva d'aprendre.



Aquest tipus d'activitats de caràcter tutorial i d'exercitació poden comportant aspectes positius com la seva facilitat d'ús o que són especialment útils per aprenentatges que requereixen automatització de respostes, així com inconvenients referits a que no contempla una interacció personalitzada o bé que no fomenta l'anàlisi de les respostes errònies. Per tant, aquí observem la importància de desenvolupar la capacitat crítica del docent per a que pugui desenvolupar les activitats preteses escollint les eines que més convinguin en cada cas.

L'evolució de la web 2.0

Quan parlem d'Internet ens referim a una xarxa d'informació mundial que permet connectar diferents ordinadors i persones, però... i quan parlem de Web 2.0?


Concretament, aquesta idea sorgeix a finals dels anys 80 com un projecte d'investigació sobre la creació de xarxes d'informació que permetin connectar el coneixement entre diferents investigadors i universitats. Tot i això, és un concepte que ha anat evolucionat, per la qual cosa parlem del canvi de web 1.0 a web 2.0 i, fins i tot, molta gent ja es refereix a la 3.0.

En el cas de la Web 1.0 estaríem parlant de quelcom més estàtic, on les tasques vinculades al seu ús es refereixen a la recerca d'informació sent difícil la seva publicació al requerir de coneixements avançats i d'eines específiques per fer-ho. Aquest fet es solventa amb l'aparició de la Web 2.0, on els coneixements requerits ja no són tant elevats i, en quant a la manera de comunicar-se, ens referim a usos com el correu electrònic, la missatgeria o els fòrums, permetent l'intercanvi d'informació amb altra gent sense tantes limitacions com en el primer cas.

Tot i això, un dels trets més característics de la Web 2.0 és que és accessible per a gairebé tothom, on nosaltres esdevenim subjectes actius en la producció d'informació com podem veure amb el cas del Blog on la interacció esdevé més completa enriquint el procés en qüestió. Per tant, veiem com destaca el principi de l'aprofitament de la intel·ligència col·lectiva. A més, seguint amb l'evolució de la web, aquesta passa de ser un mitjà a convertir-se en la plataforma directa on treballem, donat que aplicacions com Symbaloo o Delicious ens permeten gestionar i desenvolupar les tasques que abans realitzàvem en l'entorn habitual del nostres sistemes operatius.

A banda del que s'ha comentat, penso que caldria fer especial menció a les xarxes socials ja que aquestes ens possibiliten estar en contacte amb diferents persones, però també compartir informació tot i que aquest pugui no ser el seu objectiu principal. Per tant, veiem com les categories exposades no són rígides sinó que depèn de l'usuari que li dóna el sentit que vol a cada eina de la que disposa. 

En definitiva, considero que la característica clau de la Web 2.0 és el fetde poder compartir el coneixement, fomentant un treball en xarxa més col·laboratiu que propicia un rol actiu i reflexiu per part de l'individu, on la interacció entre els diferents integrants enriqueix el procés d'ensenyament-aprenentatge en gran mesura.

Tot i això, en relació als usos educatius d'internet, més concretament en quant a l'entorn 2.0, diversos estudis denoten que els usos interactius són els menys utilitzats. Això es refereix a que, tot i que ara permet tasques més col·laboratives com la producció de continguts, la tendència general dels usuaris segueix sent buscar informació, fet que ens condueix a la reflexió sobre que, tot i que disposem de la tecnologia necessària, serà la persona qui li doni un o altre sentit.